Josep Benet, el gran mestre per a més d'una generació, va ser un home polifacètic. S'ha destacat el seu gran paper com a historiador, activista, advocat, escriptor, editor i polític. Al mateix temps, Josep Benet també va ser un cristià compromès que mai va amagar la seva condició de creient i practicant. Fill d'una família cristiana humil, va ingressar a l'Escolania de Montserrat juntament amb un altre germà que va morir. Més tard es va inscriure al gran moviment catòlic de renovació, la Federació de Joves Cristians de Catalunya.
La Guerra Civil va suposar un daltabaix per a tothom, també per a Josep Benet, qui va veure com assassinaven tres monjos de Montserrat, que havien estat mestres seus, i altres persones catòliques. Amb dolor, des de les seves profundes conviccions catalanistes i demòcrates, va quedar colpit per les morts causades pels dos bàndols. Clandestinament, assistia a algunes misses que se celebraven en cases particulars, en condicions de persecució. En una ocasió, en arribar a la casa on s'havia de celebrar una missa, no hi havia ningú perquè la policia havia detingut tots els assistents, tot pensant-se que eren membres de la "quinta columna".
L'any 1947, amb motiu de la celebració de l'entronització de la Mare de Déu de Montserrat, una de les primeres manifestacions catalanistes després de la guerra, Benet va ser el secretari general de la comissió organitzadora. Aquesta comissió estava formada per membres dels dos bàndols enfrontats, el primer signe de reconciliació.
No és gens estrany que la missa funeral celebrada ahir al Monestir de les Puelles fos concelebrada pels abats de Montserrat Josep Maria Soler i Sebastià Bardolet, juntament amb el bisbe Joan Carrera. Benet va tenir sempre una relació molt estreta amb Montserrat, on es va casar, i se'l considerava un conseller àulic. Aquests dies s'ha subratllat que l'abat Cassià va demanar als organitzadors de la tancada dels intellectuals de 1970 si Josep Benet n'estava assabentat i quan va saber que n'era un dels impulsors, es van obrir totes les portes. Benet també va tenir una participació decisiva en les declaracions de l'abat Escarré al corresponsal de Le Monde José Antonio Novais. Ell va ser un dels acompanyants de Novais a Montserrat, per tal que s'entrevistés durant tres quarts d'hora amb l'abat Escarré. A l'acabar l'entrevista, Benet i dues o tres persones més van ajudar el famós corresponsal de l'influent diari francès a transformar la conversa personal en una entrevista.
Josep Benet va exercir com a cristià un paper de moderació, integració i denúncia profètica quan calia. Mai va refusar signar cap manifest en defensa del perfil propi de l'Església catalana i de denúncia dels intents uniformitzadors de la jerarquia de l'Església espanyola. Ell va ser, per exemple, un dels 27 signants de la Carta oberta a l'episcopat espanyol, difosa el mes de juny de 2006, en què es rebutjava la possibilitat que s'aprovés un document pastoral per sacralitzar la unitat d'Espanya on s'afirmava que "unidad vol dir uniformitat, centralisme i jacobinisme. La suposada unitat no és un bé pastoral sinó una proposta política".
