La setmana que ve gairebé tothom estarà pendent de les eleccions legislatives del 9 de març. Però pocs dies abans, a Madrid també hi haurà unes altres eleccions rellevants: les de president de la Conferència Episcopal Espanyola. Si fins ara, els darrers nomenaments i moviments semblaven indicar amb claredat que Antonio María Rouco tornaria a agafar les regnes de l’Església espanyola, aquests darrers dies s’apunta que es podria produir la sorpresa. Així, doncs, el nomenament de bisbes “protegits” de Rouco -com el seu nebot i sobretot el del portaveu Martínez Camino-, l’èxit de la concentració de Madrid del 30 de desembre i el fet que l’actual president no hagi estat promogut a arquebisbe, no haurien d’interpretar-se com un canvi en la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola. Primer van ser unes declaracions de l’inefable portaveu, insinuant que el més normal seria que repetís l’actual president, i a poc a poc s’ha anat filtrant que el mateix Rouco no ho tindria tan clar de presentar-se. Encara que la gran majoria de l’actual episcopal espanyol se situa en la seva òrbita ultraconservadora, podria ser molt bé que el Vaticà s’hagi decantat per la continuïtat. Això significaria que a Roma donen per fet la reelecció de Rodríguez Zapatero, amb la qual cosa preferirien un president de la Conferència Episcopal Espanyola amb un perfil més moderat o contingut, com ha demostrat fins ara el bisbe Ricardo Blázquez.

Curiosament, el qui apareix com a més obert, està afrontant aquests dies una revolta eclesial dels capellans i laics de la seva diòcesi, que protesten pel nomenament del nou bisbe auxiliar de Bilbao, Mario Iceta. Primer, les veus crítiques van ser nombroses al Consell Presbiteral, un òrgan consultiu format exclusivament per capellans. I aquest dissabte, la majoria dels membres de la Comissió Permanent del Consell Pastoral –també un òrgan consultiu, bàsicament laics- va decidir presentar la dimissió com a protesta pel nomenament d’Iceta. En aquesta sessió es van produir una trentena d’intervencions, gairebé totes contràries al nomenament. “Ens sentim frustrats, perquè no s’ha consultat ningú. Això és una falta de respecte”, van ser les frases més repetides. Fins i tot, quan Blázquez va acusar els sectors crítics de trencar la comunió, algun dels membres del Consell Pastoral li va etzibar que “és vostè qui trenca la comunió”. L’associació de cristians de base Kristau Sarea ha denunciat públicament que la designació d’Iceta s’ha fet “al més pur estil vaticanista, de manera fosca”. El que ha passat a Bilbao, a més de palesar el nefast sistema de l’elecció dels bisbes, s’uneix a altres iniciatives que aquests dies s’estan multiplicant per tot arreu. Demà 31 entitats i comunitats presentaran públicament el document “Altres veus d’Església” i aquesta setmana grups de joves cristians catalans han iniciat una campanya demanant “Volem bisbes cristians”.