Fins ara, l’opinió generalitzada en relació amb la COPE era que el sector integrista, majoritari en la cúpula de la Conferència Episcopal Espanyola, donava suport de forma unànime a Jiménez Losantos. Aquesta setmana, gràcies a les sucoses informacions subministrades per Enric Juliana a través del diari La Vanguardia, hem pogut comprovar que no és ben bé així. No hi ha un bloc monolític que defensi a capa i espasa la intransigència del referent ideològic de l’extrema dreta. El cardenal de Toledo, el valencià Antonio Cañizares, va expressar fa pocs dies en un sopar a l’Ambaixada espanyola davant la Santa Seu el seu clar disgust per la renovació de Jiménez Losantos.: “Em sembla que és una notícia molt dolenta, una decisió lamentable”, seria la frase exacte que va pronunciar a l’assabentar-se de la renovació.
El cardenal Antonio Cañizares, conegut com el “petit Ratzinger” per la seva alçada i per l’estreta relació amb Ratzinger, no és un eclesiàstic qualsevol. Ell representa, sens dubte, l’ala més dura, radical i combativa de l’episcopat espanyol. El fet que s’oposi a la línia de Jiménez Losantos encara deixa més en evidència els qui en serien els autèntics mentors: Rouco i Martínez Camino. Ells dos són els responsables que l’Església empari els insults, menyspreus i atacs contra tots i tothom...inclòs el nunci, el rei i Rajol. Per aquesta raó, molts cristians, especialment a Catalunya, decideixen no posar la creueta a la declaració de la renda a favor de l’Església catòlica, tal com va explicar TRIBUNA CATALANA la setmana passada. La situació, però, ha fet un gir inesperat, gairebé espectacular. El front “anti COPE”, format per la majoria dels bisbes catalans, bascos i les restes de les forces taranconianes compta, també, amb el líder dels falcons: Antonio Cañizares. La patata calenta és a la taula del cardenal Antonio Maria Rouco. Persona intel·ligent i un gran calculador, sap perfectament que la jugada li pot sortir malament i que la Santa Seu finalment pot moure peça, entre altres raons perquè no volen una altra Ràdio Santa Maria, el malson de l’Església polonesa. Dit en altres paraules, a partir d’ara Rouco estarà indissociablement unit a Jiménez Losantos.
Tot amb tot, el que causa més indignació i tristesa en ambients eclesiàstics catalans coneixedors dels ressorts que mouen els fils a Madrid sobre la COPE, és la raó de fons que ha provocat el terratrèmol aquests dies. Durant anys i panys, moviments, entitats, consells pastorals i bisbes catalans han denunciat la línia incendiària de determinats programes de la COPE. El resultat sempre era el de les bones paraules i cap propòsit real d’esmena. Ara, en canvi, la “revolta” es produeix quan Jiménez Losantos, Pedro J. Ramírez i tots els qui els segueixen malden per enfonsar el líder actual del Partit Popular i advoquen pels sectors que podríem definir d’ultradreta. Semblaria, doncs, que tot l’anterior no compta. Bé, lamentacions a banda, el cert és que en la propera sessió del comitè executiu de la Conferència Episcopal Espanyola, el proper dia 11 de juny, l’ambient estarà prou carregat. Segurament no hi haurà resultats immediats –l’escepticisme, en aquest cas, està més que justificat-, però les coses poden començar a canviar.
