El nou president de la Conferència Episcopal Espanyola, el moderat Ricardo Blázquez, manté la política espanyolista del seu predecessor, Antonio M. Rouco. No comprèn Catalunya. Blázquez ratifica des del primer moment els documents de l'episcopat elaborats sota el control autoritari de Rouco.
Alguns d'aquests documents no han tingut el vot dels bisbes catalans perquè aquests consideren que els textos de Rouco no s'ajusten a la Doctrina Social de l'Església.
Blázquez també ha dit a la Cope sobre la unitat d'Espanya: "El que preocupa el papa Francesc és que la convivència sigui pacífica entre tots. Li preocupa com ens preocupa a tots, però confia en que el seny s'imposarà".
Aquestes paraules de Blázquez són ambigües. Insinuen, sense dir-ho, que el Papa està preocupat per la unitat d'Espanya quan en realitat diu que Francesc confia en que s'imposi el seny. ¿No creu Blázquez que seny vol dir democràcia, llibertat, urnes, votar, decidir, respectar els drets personals i dels pobles? ¿És que els catòlics catalans sobiranistes no són bons catòlics perquè no accepten que la unitat d'Espanya sigui un bé moral a salvaguardar com prediquen Rouco i Blázquez?
Blázquez hauria de defensar públicament la postura de Pietro Parolin, secretari d'Estat del Vaticà. Parolin diu sobre la independència de Catalunya: "La Santa Seu no ha de prendre posició sobre aquest punt. És una qüestió política. Sabem que en el interior de Catalunya hi ha diverses postures. La Santa Seu ha de reclamar prudència i recordar els grans principis del bé comú i del respecte de cadascú. Dit això, no crec que la Santa Seu hagi d'entrar en el tema específic de la qüestió catalana".
Les paraules de Parolin demostren que la pressió del Govern espanyol i d'alguns bisbes espanyolistes per tal que el Vaticà condemni el procés sobiranista –pacífic i democràtic de Catalunya-- ha fracassat.
