Els recents esdeveniments polítics de Catalunya han alterat el sentit original que es volia donar a la visita del cardenal Tarcisio Bertone, secretari d'Estat del Vaticà, a Barcelona. La Fundació Comte de Barcelona, lligada al Grup Godó, pretenia que la concessió del seu guardó al cardenal Bertone tingués una dimensió històrica.
La dimensió de consolidar la vinculació entre la Corona espanyola, la Catalunya autònoma i l'Església catòlica. Però des que es va fer públic el nom del guardonat s'han succeït vertiginosament uns fets que han modificat aquests plantejaments: la manifestació de l'Onze de Setembre a favor d'una Catalunya amb estat propi a Europa.
També l'acceptació del missatge d'aquest 11-S per part del president Artur Mas, el rebuig del Govern Rajoy i del PSOE al pacte fiscal proposat a partir d'un acord del Parlament, la carta emesa per la Casa Reial en un gest inèdit, la dissolució del Parlament i la convocatòria d'eleccions catalanes que han de portar a un referèndum d'autodeterminació.
Aquest és el context ambiental del lliurement del premi de la Fundació Comte de Barcelona. El cardenal Tarcisio Bertone, el rei Joan Carles i el president Artur Mas coincidiren en la cerimònia.
Des de la perspectiva de l'Església cal deixar constància de l'actitud que l'episcopat ha de tenir davant la nova relació que s'obre entre Espanya i Calalunya. La postura de l'Església ha de ser favorable a les reivindicacions d'autodeterminació i sobirania de Catalunya si s'apliquen documents tan emblemàtics com l'encíclica "Pacem in Terris", del papa Joan XXIII, i "Arrels cristianes de Catalunya" dels bisbes catalans.
Per la seva banda, Tarcisio Bertone, cap de la diplomàcia vaticana, ha afirmat davant del rei que la Santa Seu és partidària de que la resolució dels conflictes arreu del món es faci per vies de diàleg i pacífiques. La Santa Seu està en contra de l'ús de la força de les armes o de qualsevol tipus de violència per resoldre els conflictes entre les persones i els pobles.
