El diari El Mundo destaca avui en portada una d’aquelles notícies que per Sarrià-Sant Gervasi denominen “de mal gust”, perquè no només és de mal gust criticar La Caixa i els de casa sinó també poders fàctics de la sociovergència com Miquel Roca. Resa el titular que “la Sindicatura desvela que el govern de Pujol contrató a dedo al bufete de Miquel Roca”, un afer del que només El Mundo se’n fa ressò entre els diaris de tirada estatal. La notícia es basa en un informe de la Sindicatura que de fet pot ser més angoixant per al llavors conseller de PTOP i ara portaveu parlamentari pelat, Felip Puig, que per al bufet de Miquel Roca, ponent constitucional i algunes coses més. I es que el mètode del fraccionament de contractes per eludir la convocatòria de concursos públic és lleig, irregular, il.legal i típicament convergent, però segurament ningú apostaria a que tindrà conseqüències jurídiques.
Però el moviment d’El Mundo poc té a veure amb Felip Puig o CiU. De fet, el diari de Pedro J., defensor de la línia dura de la dreta i la “conspiración”, editorialitza sobre Miquel Roca en termes polítics pejoratius. Diu l’editorial que l’afer “revela el trato de favor del último Govern de Pujol hacia el bufete de Miquel Roca”, com si a casa de Pedro J. no sabessin què és això del tracte de favor. Que li preguntin a la dona o al proveïdor de piscines. Segons l’editorialista, el cas “es especialmente grave porque afecta un ex político de la talla de Miquel Roca, uno de los padres de la Constitución, y cuya labor fue muy destacada durante la Transición democrática”. La sobtada atenció d’El Mundo sobre Roca, a qui, per cert, dóna per amortitzat com a “ex” de “la Transición”, potser té a veure amb l’impacte a Madrid dels seus articles a La Vanguardia.
El darrer, publicat el passat dia 3 i titulat “La subasta” carregava contra la política espanyola de la crispació i la tensió entre PP i PSOE, en què concloïa que aquesta dinàmica d’enfrontament visceral i comparable a una subhasta desaforada “es una amenaza para nuestro futuro”. Una crítica que ha trobat a Madrid oients interessats en que el PP abandoni la crispació i la teoria conspiratòria que l’allunyen del graner de vots del centre. Explícitament citava a Roca l’opinador M. Martin Ferrand el dia 4. Ferrand, públicament crític amb el PP conspiracionista, recordava que “en el Partido Reformista de Roca, hace más de veinte años, lucían nombres como Antonio Garrigues Walker, Federico Carlos Sáinz de Robles, Pilar del Castillo, Rafael Arias Salgado... ¿Dónde están ahora sus equivalentes?”, alguns d’aquests noms són avui al PP. Per si no queda clar el que pretenen Ferrand i els sectors menys zaplanistes del PP, el seu article conclou que “Hay que detener la subasta y eso, naturalmente, no le corresponde a quien la convoca. Es tarea de una oposición que, incapaz para la autocrítica, prefiere tocar el tambor en las procesiones que enfrentarse a su tarea”.
Una línia que el mateix director d’ABC refrendava en la seva diatriba dels diumenges el primer d’abril quan deia que “la oposición con actitudes asimismo desafectas hacia el actual Estado democrático” no se n’adona que “la democracia auténtica exige partidos pero si éstos no cumplen los requerimientos de la democracia, la ciudadanía los fagocita y crea otros después de castigar a los ya añosos y revenidos con la abstención activa”. Tot un avís per a navegants. Està El Mundo llençant un atac preventiu? No fos cas que tornés l’operació Roca...