Que “Spain is different” ja ho va dir Manuel Fraga, ministre de Franco, fent veure que feia promoció turística. Ara, el PP sembla refermar la frase d’un dels seus fundadors muntant una mega-manifestació contra la política antiterrorista del govern, un fet molt habitual a les “velles” democràcies europees, com la britànica, per exemple. Però també en el recompte d’assistents s’és diferent dels 340.000 segons 'El País' als 700.000 segons 'ABC' i la Comunidad de Madrid, també en un intent de promoció turística i de batre el Guinness n’anuncia 2.125.000.
Mentrestant algun socialista intel·ligent deu trobar a faltar la gent de Contrastant, que com deia diumenge Quim Monzó a 'La Vanguardia' “es posarien les botes” amb aquest ball de xifres. Però com que en aquest país es pot prescindir de tot el que no siguin cadires algun “llest” els va tallar l’aixeta més justificada del país just quan el PP i el seu “entorno” ens regala una manifestació cada setmana. Que “contrastin” ells, devia pensar, un crack.
Una altra qüestió en la que s’és diferent a Espanya és que tenint estat, continuen essent més nacionalistes que ningú. Que ningú s’enganyi, això dels “nacionalismes” perifèrics és una broma de carnestoltes al costat dels professionals de la cosa que estan, naturalment, a Madrid. Per començar podem citar el cap de la colla manifestadora, don Mariano Rajoy, que tal i com recull el “decano” 'ABC' posa els punts sobre les is: “No estamos hablando solamente del terrorismo. Ni siquiera principalmente. Estamos hablando de España”, i per si les masses no ho acabaven d’entendre: “convoco solemnemente a todos los españoles, a los que les importe España, a poner fin a esta situación. Les convoco a defender la nación española y a sumar esfuerzos para recuperar nuestra autoestima como un pueblo”.
Però per si a don Mariano no se l’hagués escoltat, els opinadors de la Brunete mediàtica ho posen encara més clar, com el radiopredicador Losantos a la seva columna d’avui a 'El Mundo' de Pedro J., afirma l’autor no-nacionalista que “hasta los que carecen de cualquier idea de España podrian alfabetizarse en civismo y doctorarse en estética viendo el luminoso mar de banderas españolas , el inmenso mar de sentimiento español que como en la guerra de la independencia y tantas otras gestas nacidas de la entraña nacional, er la más pura expresión del pueblo llano”. Tot afegint que “nunca como este inolvidable sábada la nación española ha estado, ha sido, ha lucido tan hermosa, tan consciente de sí misma”. La paraula “Nación” per tot arreu, en segon terme ja l’afer De Juana, del que es tractava dissabte era de fer sortir als diaris de la Brunete i els telenoticies de diumenge una gran manifestació d’afirmació nacional de gent que ja té estat però no el govern, que és del que es tracta.
