Que el botiflerisme no té fronteres és un fet que acaben de descobrir, no sense astorament, propis i estranys. El Gran Intel·lectual José Saramago ha estat unànimement aplaudit pel nacionalisme a dreta i esquerra per dir que Portugal ha de ser una Comunitat Autònoma més d’Espanya (plural?).
Ignacio Camacho, que considera Portugal com un “país mediano y quizá mediocre pero sosegado”, explica avui en la seva columna al “decano” ABC que l’escriptor veu “el espejo del absurdo ante la deriva territorial de una España en la que atisba el reconocible camino de una confederación de territorios”. És allò de posar fronteres on el que es porta és traure’n, etc.

Tanmateix on més simpatia recull Saramago és entre els nacionalistes “progres”, que troben natural i culta la tendència absorbent de la Metròpoli espanyola sobre les colònies i les ex-colònies. El País publica avui un article sobre les repercussions de les declaracions del premi Nobel de literatura que acaba recordant que 17.336 alumnes de les escoles portugueses van triar l’espanyol, tres cops més que fa tres anys.

Però les declaracions de Saramago al Diario de Notícias tenen un rerefons polític. L’escriptor, que per cert resideix a les Illes Canàries, sap que la recent implantació de grans empreses i bancs espanyols a Portugal, que a més han adquirit empreses portugueses, suscita controvèrsia. Ja se sap que una de les causes de ser botifler és preferir el protagonisme propi al país.

En qualsevol cas no és ni la primera polèmica que suscita, ni la última vegada que s’equivoca. El 2002 va comparar Jenin amb Auschwitz.