Els nacionalistes espanyols sempre han tingut clara quina és la seva “fiesta”, i és que no podia ser menys característica del sempitern estereotip messetari. Testosterona a cabassos, casposa, rància, d’antic règim. És a dir, tot allò que Sabino Arana diu dels espanyols, i encara me li diuen racista. Tant és així que el darrer èxit “nacional” és que Barcelona ompli una plaça per veure torejar braus, perquè què té més collons que torejar amb un ple fins la bandera a la capital dels catalans?
La flaire de victòria testicular s’ensuma llegint el previsible editorial de ABC d’avui: “José Tomàs un símbolo en Cataluña”. Del marejador i matador professional de braus al·ludit diu l’editorialista del “decano” que la seva reaparició demostra que “la tauromaquia goza de excelente salud en Cataluña, mal que les pese a los nacionalistas radicales y a los republicanos, que se empeñan en desfigurar la realidad para su propia conveniencia”. Per a l’autor de l’editorial el fet que hi assistissin “personajes tan significativos de la cultura como Albert Boadella” (el dels “tanques”) refrenda el caràcter majoritari a favor de mantenir la “fiesta” a Barcelona, ciutat declarada antitaurina pel seu consistori.
El que tampoc no sorprèn és que ahir La Vanguardia fes un exercici de suport a la “fiesta” amb portada i dues pàgines, un diari tan modern, que intenta guanyar-se un públic postmaterialista i que li deixa dir el que vulgui al Robert Fisk resulta que aplaudeix al matador de torn. Deuen estar satisfets els compradors del diari, i no em refereixo als que l’adquireixen al detall a euro la peça sinó als que el compren a l’engrós i a càrrec de l’erari públic, que és com a can Godó fan la recaptació.
El que sí és sorprenent es que necessitin alguna mena de victòria els mateixos que tenen bloquejades les aspiracions més moderades dels catalans, que ens tenen a pa i aigua d’inversions des de fa dècades i organitzen la sistemàtica assimilació dels catalans en bons espanyolets, aficionats a trinxar braus vius, amb la inestimable cooperació dels botiflers de tota la vida.
