La Brunete mediàtica avui treu punta a dues notícies amb l’enemic comú com a protagonista. Que quin és l’enemic comú? Els nacionalistes, naturalment. Una cosa es entretenir-se amb el judici del 11-M o l’OPA a Endesa per fer boca, i una altra el plat fort, que es mereix salsa, guarnició i cocció en el punt: les agressions nacionalistes a la pobre i indefensa Espanya. La primera notícia, en la que no val la pena entrar-hi a fons ja que el cronista pretén mantenir la salut mental, és l'operació Calçot. Concebuda per l'aparell de Puigcercós per contraprogramar Carretero i escenificada per Vendrell, ha aconseguit els objectius de posar nerviosos a propis i contraris tot confonent al pati de butaques, acomodador inclòs. Proporcionant, de pas, munició suficient a la Brunete per disparar un mes seguit. L'editorial d'avui d'ABC ja encarrila el discurs "ERC se especializa en generar crisis", que malgrat el que pugui semblar, afecta més els republicans que no es pensen, ja que desmantella davant determinada opinió de Madrid la imatge de soci de govern estable. Una línia en que aprofundeix Ignacio Camacho a la seva columna que du avui el títol "Cebollinos", on qualifica la proposta de Vendrell de "intolerable presión al Tribunal Constitucional", aboga per "amenazar al esquerrista Vendrell con enviarle su propuesta al fiscal general" i es lamenta que "el actual gobierno socialista liquidó una propuesta de Aznar para tipificar expresamente como delito la convocatoria de consultas". Com el lector pot comprovar, es tracta d'arguments molt coherents, en una línia acusa ERC de pressionar el Constitucional i a la següent ell pressiona el fiscal perquè acusi Vendrell de demanar un referèndum, cosa que no és delicte però hauria de ser-ho. Es a dir, reclama la tradicional independència de la justícia espanyola.

Però la notícia realment important avui per a la Brunete mediàtica no és el referèndum del Calçot, que no atrapa l'atenció ni del radiopredicador Federico a El Mundo ni dels púlpits de La Razón. Avui, les portades se les enduen els valents del Foro Ermua, víctimes dels nacionalistes (dolents) bascos del EAJ-PNV. Com és de tots conegut a hores d'ara, el Foro Ermua es contramanifestava il·legalment (a Euskadi això està legislat) davant la concentració en suport del lehendakari i... provocant, provocant, van aconseguir el que buscaven: foto de portada. El "decano" ABC la titula "¡A ver si os ponen una bomba!. Partidarios del PNV acorralan y agreden...". A El Mundo fan un exercici de professionalitat fent coincidir les paraules "agredido", "nacionalistas" i "Ertzaintza" en una sola frase, resutat: "Un líder del Foro Ermua agredido por nacionalistas ante la Ertzaintza". La Razón no està per punyetes, ho deixen clar: "Militantes del PNV agreden a los representantes del Foro Ermua". Tots tres diaris recullen amb fotos de gran format al presumpte agredit Antonio Aguirre amb expressió de dolor màxim. Però el que no recull, naturalment, la premsa espanyola és el que sí ha reproduït la premsa basca, les fotografies de l'abans i el després. I és que el presumpte agredit, abans de ser-ho, presumptament se sentia prou satisfet de la "festa" que havia organitzat, com podeu comprovar. I es que provocant, provocant, els ous de la serp també es trenquen.