El procés té una mala salut de ferro i és que, malgrat la controvèrsia titànica generada per la Llista Única, les enquestes són tossudes i segueixen afirmant que en el proper Parlament la suma de CiU, ERC i CUP supera la majoria absoluta. Superada aquella disputa per l'acord del 14 de gener, si les forces que el van subscriure són lleials als seus compromisos, la meitat de la feina estarà feta.
Però certament el Taló d'Aquil·les de l'esmentat acord és el que hores d'ara tothom sap ja: els portaveus de CDC mantenen en públic que respectaran l'acord però en privat fan mans i mànigues per carregar-se'l. El nivell d'irresponsabilitat és tal que només cal llegir el que predica la poderosa artilleria mediàtica convergent, quan un dia i un altre escalfen els ànims entre la parròquia nacionalista desenterrant la llista única i incitant a generar controvèrsia entre les sofertes bases del moviment sobiranista i obviant sense manies l'existència d'un Acord.
Els líders de CDC asseguren en privat que allò que té realment compta no és el nombre de diputats independentistes en el futur Parlament. Aquí l'únic que compta és el resultat que pugui fer Mas, asseguren. En aquest sentit CDC intenta convertir les eleccions del 27 de Setembre no en un plebiscit sobre la independència sinó en un plebiscit sobre Mas. A tot això el mateix Mas ha relliscat posant en dubte el 27S i com és ja habitual traslladant tota la responsabilitat a Oriol Junqueras, erigit en ase dels cops de totes les frustracions convergents.
CDC intenta convertir les eleccions del 27S no en un plebiscit sobre la independència sinó en un plebiscit sobre Mas"
Mas sembla exigir que, a canvi d'haver se fet independentista, que ara tothom es faci convergent i ser aclamat com a referent i garant únic del procés. CiU insisteix en la foto de les eleccions de novembre de 2012: el Messies obre les mans i reclama que tothom es posi rere seu. Tant és si l'artefacte no fa majoria. L'únic que compta --més enllà de la comèdia d'anar últim-- és que Mas millori els seus registres actuals.
A tot això, CDC no trenca amb Unió ni per mal de morir i tant és així que CiU presenta 900 candidatures a les eleccions municipals amb la ambigüitat per bandera. En el límit del deliri, atribueixen a Junqueras també aquesta responsabilitat. El manteniment de la federació també és culpa del líder d'ERC que no accepta investir Mas com el seu candidat. De fet, per acabar-ho d'arrodonir, en l'anomenada primera volta del 27S, Trias renega d'aquesta volta i es nega a subscriure el Full de Ruta presentat per l'ANC. Aquest episodi, no obstant, ha passat sense pena ni glòria.
L'ús que CDC en fa de la seva hegemonia mediàtica és, sens dubte, un dels pitjors problemes, perquè amenaça l'estabilitat del front independentista"
L'artilleria mediàtica convergent és acrítica i ha obviat tota referència sobre l'actitud de qui és postula com a alcaldable de la futura capital de la República i, en canvi, recorre a l'espantall de la Colau per evitar incomodar l'Alcalde i mentor d'alguns dels artillers. Ja és ben curiós que Trias rebutgi que aquestes eleccions siguin una primera volta del 27S i, en canvi, ho presenti com un plebiscit entre Colau (la FAI) i l'ordre (CiU). Què es diria si Bosch s'hagués negat a subscriure la proposta de l'ANC? Rius de tinta: a Bosch l'haurien massacrat.
Per si no fos suficient, el discurs de CiU, amplificat pels propagandistes que campen per totes les ràdios, diaris digitals o de paper, i televisions, han augmentat tant la virulència dels seus atacs a ERC i Junqueras que han histeritzat les bases de CiU. I aquest és un altre dels problemes fàcilment detectables: la crispació a les bases de CiU. El cert és que CDC està perdent l'hegemonia política però manté una hegemonia mediàtica devastadora. I l'ús que en fan és, sens dubte, un dels pitjors problemes, perquè amenaça l'estabilitat del front independentista i l'empeny a una nova batussa caïnita.