Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 1 de d'agost del 2008 | 17:59
Crònica · Contrastant

Algunes consideracions al voltant d'una enquesta d'El Periódico sobre la identificació dels catalans amb la selecció espanyola de futbol


El diumenge 6 de juliol El Periódico de Catalunya va publicar els resultats d'un sondeig encarregat pel mateix diari a l'empresa de Gesop. Les preguntes que es van fer, pel que fa al campionat d'Europa de futbol celebrat a Àustria, als 800 catalans enquestats van ser les següents:

Està satisfet amb la victòria de la selecció espanyola?

Ha seguit la trajectòria de la selecció espanyola a l'Eurocopa?

En general, ¿se sent representat per la selecció espanyola?

S'ha sentit representat per aquesta selecció en concret?

Està a favor o en contra que les seleccions catalanes puguin jugar competicions oficials?

Dels següents motius, ¿quin creu que ha estat més decisiu perquè la selecció espanyola hagi despertat la simpatia de bona part de la població catalana?

En aquest article no volem analitzar els aspectes tècnics de l'enquesta ni les preguntes formulades ni la interpretació que fa el diari dels resultats, sobretot en els titulars i els articles d'opinió. Ens limitarem a fer tres reflexions a propòsit dels resultats del sondeig sense discutir-ne la validesa.

U

El 81% dels que se senten més catalans que espanyols i el 44,2% dels que se senten només catalans estan satisfets amb la victòria de la selecció espanyola. El 68% dels votants de CiU i el 28% dels votants d'ERC s'han sentit representats per la selecció espanyola que ha disputat l'Eurocopa de futbol 2008.

Aquestes dades demostren que fins i tot aquells que es declaren nacionalistes catalans -ens referim a la gran majoria dels votants de CiU i ERC- practiquen el nacionalisme banal espanyol. Dit d'una altra manera, el nacionalisme espanyol no necessita uns partits concrets per expressar-se, ja que disposa de mitjans molt més eficients per a propagar-se. Per això diem que es tracta d'un nacionalisme banal. Així doncs, el nacionalisme banal espanyol és present a tots els partits polítics catalans, que és com dir a tots els sectors de la societat catalana i a tots els individus que la integren. Les diferències són de grau: en unes persones és més accentuat que en unes altres, en uns partits polítics el practiquen en un grau elevat més persones que en uns altres.

El nacionalisme és una de les ideologies que organitza l'estructura del nostre món i que ens ajuda a interpretar-lo. Quan el practica l'Estat, els mecanismes de transmissió es multipliquen i de tan omnipresent que es fa, esdevé invisible. Però que es faci invisible no vol dir que deixi d'existir. A l'enquesta d'EPC, tan sols s'identifica com a nacionalista el sector que no està satisfet amb la victòria de la selecció espanyola. En efecte, a l'article principal de la pàgina es diu "La prevenció nacionalista cap a la selecció espanyola ha saltat feta miques davant el triomf esportiu". S'oblida, però, que el 84,6% dels enquestats no es declara indiferent a la victòria d'Espanya, que seria l'actitud més pròxima a l'agnosticisme nacionalista, sinó que es declara satisfet amb el resultat.

 

Dos

A la pregunta "Dels motius següents, ¿quin creu que ha estat més decisiu perquè la selecció espanyola hagi despertat la simpatia de bona part de la població catalana?", el 33,5% responen que ha estat "el bon joc" i el 26,3% respon que ha estat "la joventut i el caràcter dels jugadors". Aquestes respostes demostren una vegada més el caràcter ocult del nacionalisme. La que és la raó principal d'aquesta simpatia dels catalans per la selecció espanyola de futbol no és percebuda com a tal pels enquestats. Així, hi ha algú que es pugui creure que els que van sortir al carrer la nit de la victòria espanyola amb banderes espanyoles i cridant "Yo soy español" i "Que viva España" ho feien per felicitar uns joves esforçats i humils que juguen molt bé a futbol? Hom pot adduir que aquests són uns quants, és a dir, que són el 10% que a l'enquesta diu que la simpatia per Espanya s'explica perquè és la selecció que representa el nostre país. Acceptem aquesta objecció. Ara bé, algú es pot creure que el 60% que sent simpatia per Espanya per raons esportives (bon joc) i d'identificació amb uns valors (la joventut i el caràcter dels jugadors) sentiria la mateixa simpatia per una altra selecció que hagués jugat tan bé com Espanya i que hagués comptat amb uns jugadors amb uns valors individuals i collectius tan lloables com els jugadors espanyols?

La identificació amb Espanya és prèvia a totes les raons que s'expressen a l'enquesta d'EPC. És el marc de referència en què es mouen la immensa majoria dels catalans. Dins d'aquest 60% hi ha una part dels que voldrien l'oficialitat de les seleccions catalanes. No s'adonen que són ells mateixos qui ho impedeixen. Per fer avançar la reivindicació de l'oficialitat, caldria que aquests ciutadans prenguessin consciència que aquesta selecció de què parlem tot el temps, l'espanyola, és la que impedeix que la selecció catalana pugui participar en competicions oficials.

 

Tres

Un 63% dels enquestats se senten representats, en general, per la selecció espanyola i un 66,5% estan a favor que les seleccions catalanes puguin jugar competicions oficials. Aquestes dades són conseqüència del que ha estat i ha representat el catalanisme polític fins ara: un intent de fer compatibles un projecte nacional català amb un projecte nacional espanyol. Ara bé, tot i que els dos objectius no s'hagin presentat mai com a alternatius, el dia a dia implica prendre o deixar de prendre una sèrie de decisions que contribueixen a consolidar un dels dos objectius i a afeblir l'altre. Això és exactament el que passa amb les seleccions esportives. Des del poder polític i la jerarquia esportiva es fa un discurs favorable a l'oficialitat de les seleccions catalanes, però en cap moment se senyala clarament els que impedeixen de manera absolutament deliberada que això es dugui a terme. Si Catalunya no ha jugat l'Eurocopa ha estat perquè Espanya no ho ha permès. Perquè és Espanya qui decideix si Catalunya pot competir o no.

L'existència de persones -podríem situar el percentatge al voltat del 45% dels enquestats- que se senten representades per la selecció espanyola i alhora volen que els seleccions catalanes puguin jugar competicions oficials, és una conseqüència de la decisió històrica del catalanisme de no provocar la confrontació, de no emprendre la via del conflicte mitjançant la pràctica de la transgressió. És una opció lícita, però els resultats són clars: Espanya juga l'Eurocopa i Catalunya no. I si no ho fa no és perquè els catalans no vulguin -el 66% ho vol i el 15% s'hi mostra indiferent, és a dir, no s'hi oposa- sinó perquè Espanya no ho permet. I així ja tenim motiu per justificar l'existència de la reivindicació catalanista durant cent anys més. Perquè la consecució dels objectius catalanistes deixaria sense sentit la reivindicació i els partits que la tenen com a raó de ser.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat