Indica publicitat
Dimecres, 8 de de juny del 2022
CASTELLANO  |  ENGLISH  |  GALEGO  |  FRANÇAIS
tribuna.cat en format PDF
Cerca
Divendres, 7 de de desembre del 2007 | 00:00
Crònica · Contrastant

La Fira del llibre de Frankfurt

1. Introducció La Fira del llibre de Frankfurt tria, des de 1988, un convidat d'honor. En l'edició de 2007 la convidada d'honor ha estat la cultura catalana. En tots aquests anys és la tercera vegada que la distinció no recau en un estat. El 1993 ho va ser Flandes, juntament amb els Països Baixos; el 2004 ho fou el món àrab, i el 2007, com dèiem, la cultura catalana. En aquestes tres ocasions l'organització de la Fira del llibre de Frankfurt ha reconegut l'existència d'espais culturals que no coincideixen amb un estat. En tots tres casos l'element definidor d'aquest espai cultural és la llengua: el neerlandès, en el cas dels Països Baixos i Flandes, l'àrab, en el cas del món àrab, i el català, en el cas de la cultura catalana.


Els organitzadors del certamen alemany, en designar la cultura catalana com a convidada d'honor, han revifat en la nostra societat un vell debat: Què és la cultura catalana? Qui forma part de la cultura catalana? Quin paper juga la llengua en la definició de la cultura catalana? Quina relació manté la cultura catalana amb l'espanyola? Aquesta discussió no es pot mantenir, com pretenen alguns, fora de l'àmbit de la política, ja que determinades definicions de la cultura catalana resulten incompatibles amb la definició vigent de la cultura espanyola. En conseqüència, el debat sobre la definició de la cultura catalana és també un debat sobre l'estatus polític dels territoris on aquesta es desenvolupa i dels estats de què formen part.

2. Què és la cultura catalana?

En aquest article no podem ni volem plantejar-nos què entenem per cultura. El nostre objecte d'interès és esbrinar què fa que un fet cultural s'adscrigui a la cultura catalana i no pas a una altra. Ara bé, a partir d'aquí conduirem la reflexió cap a la literatura, ja que el debat suscitat per la Fira s'ha limitat a aquest àmbit. Convé aclarir que utilitzem el terme "literatura" en un sentit ampli. A més dels gèneres que tenen finalitats artístiques, és a dir, la novel·la, el conte, la poesia i el teatre, també considerem literatura l'assaig. Així doncs, la pregunta que ens formulem ja no és quin producte cultural forma part de la cultura catalana, sinó quina obra literària forma part de la literatura catalana. En aquest sentit hem trobat sis respostes possibles:

La cultura catalana és:

la cultura feta a Catalunya en llengua catalana la cultura feta a Catalunya en català o en espanyol la cultura feta a Catalunya en qualsevol llengua la cultura feta als Països Catalans en llengua catalana la cultura feta als Països Catalans en llengua catalana i espanyola la cultura feta als Països Catalans en qualsevol llengua Si volem filar prim encara podem identificar unes quantes definicions més, però aquestes no juguen un paper rellevant en el debat que es planteja de manera recurrent al voltant de la identitat cultural catalana:

La cultura catalana és:

la cultura feta a qualsevol lloc del món en llengua catalana la cultura feta a qualsevol lloc del món en català per persones nascudes a Catalunya la cultura feta a qualsevol lloc del món en català per persones nascudes als Països Catalans la cultura feta a qualsevol lloc del món en català o espanyol per persones nascudes a Catalunya la cultura feta a qualsevol lloc del món en català o espanyol per persones nascudes als Països Catalans la ultura feta a qualsevol lloc del món en qualsevol llengua per persones nascudes a Catalunya la cultura feta a qualsevol lloc del món en qualsevol llengua per persones nascudes als Països Catalans Si ens atenem a la primera definició de cultura catalana, els escriptors presents a la Fira haurien d'haver estat només aquells que viuen al Principat de Catalunya i que utilitzen majoritàriament i habitualment la llengua catalana en la seva activitat literària. Aquest criteri exclou de la cultura catalana els escriptors del Principat en llengua espanyola o en qualsevol altra llengua que no sigui la catalana, però també exclou els escriptors en llengua catalana que no resideixen al Principat o que no són ciutadans de Catalunya. Segons aquesta definició, doncs, Vila-Matas i Cercas no pertanyen a la cultura catalana, però tampoc Ferran Torrent o Gabriel Janer Manila.

D'acord amb la segona definició, pertanyen a la cultura catalana aquells autors nascuts o establerts a Catalunya que publiquen en català, en espanyol o en totes dues llengües. Aquest criteri inclou a la cultura catalana els autors catalans que escriuen en espanyol, però en deixa fora els valencians, els illencs, els andorrans, els nordcatalans i els de la Franja de Ponent.

L'aplicació de la tercera opció porta a incloure dins la cultura catalana les obres de tots aquells autors que resideixen al Principat de Catalunya, sigui quina sigui la llengua que utilitzen per escriure. Segons aquest criteri, es podria arribar a considerar com a part de la literatura catalana l'escriptor Tom Sharp, que passa els hiverns a Llafranc.

La quarta opció és la que considera que és cultura catalana la literatura escrita en llengua catalana a qualsevol dels territoris que conformen el domini lingüístic d'aquesta llengua. Segons aquesta opció pertanyen a la cultura catalana Sergi Pàmies (Catalunya), Joan Francesc Mira (País Valencià), Joan-Lluís Lluís (Catalunya Nord), Antoni Serra (Illes Balears), Albert Salvadó (Andorra) i Hèctor Moret (Franja de Ponent), però no hi pertanyen els autors d'aquests territoris que escriuen en espanyol, francès, occità o altres llengües.

L'aplicació del cinquè criteri porta a considerar com a part de la literatura catalana tots els autors que viuen a Catalunya, el País Valencià, les Illes, Catalunya Nord, la Franja i Andorra que desenvolupen la seva activitat literària en català, en espanyol o en totes dues llengües. Això vol dir que formen part de la literatura catalana autors en espanyol com Jaime Gil de Biedma (Catalunya) o Manuel Blasco Ibáñez (País Valencià).

La sisena opció també inclouria en la literatura catalana i, per tant, en la cultura catalana, les obres en llengües diferents del català i l'espanyol d'autors nascuts o residents a algun indret dels Països Catalans. Aquest criteri podria incloure dins la cultura catalana un escriptor com Robert Graves, que va viure a Mallorca una part important de la seva vida.

3. Quina cultura catalana ha estat convidada i ha estat present a Frankfurt?

3.1. L'organització de la Fira

Des del moment que la convidada d'honor no és Catalunya sinó la cultura catalana, queden excloses les opcions 1, 2 i 3, ja que aquestes redueixen la cultura catalana a l'àmbit del Principat de Catalunya. Si els organitzadors de la Fira assumissin una d'aquestes tres definicions haurien designat Catalunya com a convidada d'honor i no la cultura catalana. Ara bé, quan el director de la Fira, el senyor Jürgen Boos, lamenta l'absència dels escriptors en llengua espanyola, exclou també el criteri 4, que no inclou en la cultura catalana els autors que escriuen en espanyol, i el criteri 6, ja que el lament del senyor Boos es limita a l'absència dels autors en espanyol i no en altres llengües.

En conclusió, l'organització de la Fira del Llibre de Frankfurt considera que la cultura catalana és la feta als Països Catalans en llengua catalana o espanyola.

3.2. L'organització catalana

L'Institut Ramon Llull, organisme encarregat d'organitzar la participació catalana a la Fira, després de molts dubtes i a partir del moment que aquesta institució va passar a ser presidida per un membre d'Esquerra Republicana de Catalunya, va optar per portar a Frankfurt com a representats de la cultura catalana escriptors en llengua catalana de tots els Països Catalans. En conseqüència, dels sis criteris considerats, aquesta institució adoptà el criteri 4.

3.3. El debat als Països Catalans

Els agents polítics, els culturals, els mediàtics i els empresarials de la indústria editorial discutiren, abans i durant la celebració de la Fira del Llibre de Frankfurt, sobre la definició de la cultura catalana. De les sis definicions possibles de cultura catalana, les que han centrat el debat han estat la 2 i la 4. Per a uns, la cultura catalana és la que es fa a Catalunya en català o espanyol i, per a uns altres, la cultura catalana és la que es fa a tots els Països Catalans en llengua catalana. Ningú mai no defensa que sigui cultura catalana la que fan els autors valencians o illencs que escriuen en espanyol o els nordcatalans que utilitzen el francès.

3.4. La confusió 'catalunyesa'

Alguns agents culturals (alguna intervenció de Bargalló), polítics (Pujol) i mediàtics han parlat de Catalunya, com si aquesta hagués estat la convidada d'honor a la Fira i no tota la cultura catalana. Si la convidada d'honor a Frankfurt ha estat Catalunya, això vol dir que de les sis definicions de cultura catalana plantejades tan sols s'han de tenir en compte les tres primeres, les que redueixen la cultura catalana a allò que es fa a Catalunya. En aquest cas, la presència d'escriptors en català de fora de Catalunya no es pot justificar de cap manera i pot ser considerada, amb tota justícia, un exemple d'imperialisme cultural de Catalunya, ja que tracta les manifestacions culturals en llengua catalana fetes fora del Principat com una mena d'apèndix de les que neixen a Catalunya. Si la cultura catalana és la que es fa a Catalunya, la que es fa al País Valencià no és cultura catalana sinó cultura valenciana. I si la convidada d'honor a Frankfurt és Catalunya, en aquest cas també esdevé difícilment explicable l'absència d'escriptors catalans en llengua espanyola. En efecte, si el criteri per definir cultura catalana no és lingüístic sinó geogràfico-administratiu, aleshores és inqüestionable que els escriptors catalans en llengua espanyola també formen part de la cultura catalana.

4. Conclusions

El debat que hi ha hagut abans i durant la Fira del Llibre de Frankfurt no és, com alguns han volgut fer creure, irrellevant i bizantí, Aquest debat demostra que hi ha dues concepcions divergents i, fins i tot, contraposades de la cultura catalana.

Una considera que la cultura catalana és una cultura regional espanyola. Com a tal es desenvolupa en dues llengües, la llengua regional, el català, i la llengua nacional, l'espanyol. Aquesta cultura es defineix per oposició a les altres cultures regionals espanyoles, entre les quals hi ha la valenciana i la balear. Totes aquestes cultures regionals es complementen per formar una gran cultura nacional espanyola en la llengua nacional, l'espanyol. En aquesta concepció, cada escriptor forma part de dues literatures i de dues cultures, la regional i la nacional, la catalana i l'espanyola, perquè la seva adscripció cultural ve determinada per la seva condició de ciutadà d'una comunitat autònoma espanyola. 

En l'altra concepció, la cultura catalana es defineix per oposició a la cultura espanyola i a les altres cultures nacionals dels seu entorn i el criteri que sustenta aquesta definició és, en primer lloc, de tipus lingüístic. Per això, un escriptor no pot pertànyer alhora a la cultura espanyola i a la cultura catalana. D'aquesta manera, triar la llengua espanyola és optar per no formar part de la cultura catalana.

Versió PDF Imprimeix
Col·labora amb Tribuna.cat
Si vols fer una aportació econòmica, emplena les següents dades, escull la quantitat econòmica que vols aportar i el mètode de pagament que prefereixis. Estem molt agraïts per la teva col·laboració.
COL·LABORA-HI
Indica publicitat