Miquel Sellarès · Però allà on es genera un consens generalitzat entre el Goven, els departaments, CiU i també ERC és en l'opinió que el Govern no sap comunicar ni tampoc no té una estratègia elaborada ni compta amb una planificació d'aquells mitjans de què disposa. El govern és incapaç d'estructurar una resposta a la premsa, a les ràdios i a les televisions, i encara més: tampoc no ho fa a les tertúlies polítiques.

La comunicació del Govern dóna una sensació erràtica de franctirador solitari, de dispersió: li manca un projecte únic de resposta a una oposició unionista, una oposició que sí disposa d'una estratègia molt elaborada, amb directrius clares i que, cada dia, a cada entrevista i a cada tertúlia, compareixença o article, ataca les bases del procés encetat a Catalunya. L'avenç cap a la sobirania i les estructures d'Estat són el focus, toqui o no toqui, d'un atac centralitzat en el president de la Generalitat, Artur Mas.

Tot això es fa amb la complicitat, volguda, no volguda o innocent, d'alguns líders d'opinió o periodistes de programes polítics que dónen un protagonisme excessiu (i fora del joc democràtic) a personatges del PP o de C's. Així, aquests darrers aconsegueixen una participació en els mitjans i una quota de pantalla superiors a la seva representació parlamentària, i així exerceixen, sense escrúpols de cap mena, l'estratègia marcada pels seus gavinets de comunicació i pels aparells de l'Estat que els protegeixen i potencien.
No aconseguirem la gran majoria social a favor del dret a decidir sense uns mitjans que, sense por ni complexos, donin suport al projecte"
A menys d'un any del 2014, el Govern de la Generalitat i la majoria social d'aquest país que vol exercir el dret a decidir han de canviar d'estratègia. Primerament, han de fer el pas de tenir-ne una, clara i contundent, d'estratègia. I cal exigir que la veu de la majoria no sigui eclipsada per una minoria unionista que gaudeix del suport de tots els mitjans de comunicació espanyols i que també compta amb l'acomplexament de molts dels nostres professionals de la comunicació al seu favor.

Hi ha hagut dues persones que en els darrers mesos s'han atrevit a denunciar amb contundència la situació als mitjans de comunicació catalans i la manca d'estratègia del Govern català: un ha estat el mestre Joaquim Maria Puyal, qui ha advertit sobre les nostres pors. El segon, Joan B. Culla, qui a través d'un excel·lent article que s'ha expressat en la mateixa direcció, i ha lamentat la innocència, volguda o no, d'alguns dels responsables de la producció dels mitjans públics i privats del país. 

El sobiranisme català i la Generalitat, doncs, tenen actualment la necessitat de fer profunds canvis de persones i de projecte tot respectant la pluralitat política i social del país, una característica positiva que ens diferencia dels mitjans espanyols, que són uniformitzadors i de missatge únic. No aconseguirem la gran majoria social a favor del dret a decidir sense disposar d'uns mitjans de comunicació i d'uns professionals que, sense por ni complexos, donin suport al projecte.
Culla també ha lamentat la innocència, volguda o no, d'alguns dels responsables dels mitjans públics i privats del país"
Per tot això, calen canvis encaminats a evitar una possible desestabilització entre els professionals de la comunicació de Catalunya derivada de reestructuracions, ERO's, acomiadaments, etc., unes mesures que, de ben segur, serien aprofitades per la intel·ligència de l'Estat per al seu propi benefici amb l'objectiu de destruir el que queda de l'espai de comunicació català.

Reestructurem, doncs, la comunicació del Govern de la Generalitat, i trobem una estratègia de comunicació ben planificada i contundent de totes aquelles forces polítiques i de la societat civil que volen la transició nacional a Catalunya i que donen suport al dret a decidir.