Quan s'escrigui la història del periodisme català del postfranquisme s'haurà d'escriure en lletres de motlle el nom d'Alfons Quintà, l'home qui va dur a terme la creació de l'estructura inicial de TV3, una televisió d'èxit i una eina essencial per a la nostra construcció nacional.
Dit això, Quintà també ha sigut un professional periodístic discutit, odiat i temut. Quan era corresponsal de Catalunya pel diari El País va ser ell qui va desatapar l'afer Banca Catalana. En aquells moments, doncs, ja va demostrar una gran visceralitat en contra de Jordi Pujol.
La mà esquerra, però, de Jaume Casajoana i les maneres de fer de claveguera de Lluís Prenafeta van portar aquest personatge a posar-se a les ordres del pujolisme. Qui paga mana, havien sentit dir alguns històrics convergents en aquella època.
Anys després, sempre amb sucoses indemnitzacions del món del pujolisme, Alfons Quintà va desaparèixer no sols de TV3 sinó de la primera línia política i periodística del país. Quintà va estar uns anys movent-se dins del poder judicial i acumulant ràbia i assignatures pendents amb aquells qui l'havien protegit i pagat.
Posteriorment, Quintà va treure tota la bilis acumulada d'un anticomunisme foribund en contra de la Policia de Catalunya, inventant-se pel·ícules de suspens i novel·les negres amb una desena d'articles al Diari de Girona, els quals van provocar preocupació pel seu desequilibri no només personal sinó també professional: un home com Quintà, qui havia sigut un dels puntals de la construcció de TV3.
Al servei de qui intoxica Alfons Quintà? Existeix una claveguera catalana?
Després d'anys de viure en un segon o tercer pla en el camp periodístic i polític, sols uns breus i psicodèlics articles al Diari de Girona donaven fe que encara existia un opinador i periodista anomenat Alfons Quintà. Però d'uns mesos ençà Quintà ha reaparegut a escena per fer-se càrrec de la direcció del diari digital Debat.cat, òrgan informatiu bilingüe editat per un grup de persones i opinadors diversos liderats per Francesc Moreno i propers a un cert món socialista i econòmic.
Des de la seva presa de possessió com a director, Alfons Quintà ha sorprès amb un atac visceral en contra de l'independentisme i més en concret en contra de Jordi Pujol ─el seu benefactor durant anys─, del seu fill, Oriol Pujol, i en contra del President Artur Mas, desqualificant aquest darrer i considerant-lo poc menys que un "titella" en mans d'uns anomenats "talibans nacionalistes" de CDC.
A més, sense recordar-se dels seus contactes fluïts amb el sector dels negocis de Convergència en el passsat, Quintà ara ha entrat a sac en contra de CDC i dels seus entorns empresarials, i ha parlat d'una suposada connexió entre l'actual cúpula de CDC i sectors que, a dia d'avui, conspiren no sols contra Artur Mas sinó contra Felip Puig i la família Pujol.
La gran pregunta que es fan els diversos sectors de CiU, així com molts professionals de la informació i l'opinió és: al servei de qui intoxica Alfons Quintà? A qui afavoreixen les seves anàlisis i les suposades conspiracions que explica? Existeix una claveguera catalana?
