Diuen que el mes de setembre és com un dilluns immens. Després del parèntesi de l’estiu hi ha una certa lentitud en la represa del ritme. Potser és per això que els fets i notícies que passen aquests dies sempre aclaparen i suposen un dur retorn a la realitat que potser havíem oblidat durant les vacances. Com a exemple tenim dos fets en l’àmbit de la cultura.
La setmana passada es va saber que la Generalitat Valenciana imposarà una multa astronòmica, 300.000 euros, a Acció Cultural per emetre el senyal de TV3. La mateixa setmana es va constatar un fet previsible: la reforma del reglament del Congrés dels Diputats espanyol ha quedat bloquejada fins a la propera legislatura. L’interès en el reglament es troba en el fet que en principi havia de possibilitar un cert ús (força indefinit) de les llengües cooficials de l’estat. De fet ha estat aquest fet el que n’ha provocat el bloqueig fins a la propera legislatura.
Com en d’altres cròniques, trobem un fil conductor entre aquestes dues notícies, que no és altre que el de la negació i no acceptació de la llengua i la cultura catalana. Això porta a situacions cada cop més paradoxals com per exemple que la llengua de signes catalana (per a persones sordes o amb discapacitats auditives) ara per ara podria ser usada per diputats catalans al Congrés, mentre que el català parlat no es pot utilitzar. Aquesta invisibilitat de la llengua catalana també crea perplexitat quan es fan intents per aconseguir l’oficialitat a Europa, on no s’entén per què es vol aconseguir a Europa un reconeixement que les pròpies Corts Espanyoles neguen. Tot plegat són actituds que faciliten mesures com les del govern de Francisco Camps. La pregunta del milió és quina és la solució, a curt terme, per aquestes situacions i les que amb massa regularitat es van produint.
Podríem trobar moltes respostes, però ara pot ser interessant deixar-ne una sobre la taula. Amb la Fira del Llibre de Frankfurt és d’esperar que hi hagi un increment de traduccions d’autors catalans a d’altres llengües, que doni a conèixer internacionalment el gran nivell literari del país. Això hauria de facilitar que autors catalans tinguin serioses opcions per optar al premi Nobel de literatura. Seria llavors justificable aquesta discriminació de la llengua i la cultura catalana? Esperem que no!
