Ja ho anunciàvem la setmana passada i, com era d’esperar, l’aparició dels primers resultats del “Baròmetre sobre la comunicació i la cultura” realitzat per al Fundació FUNDACC sobre el consum cultural als Països Catalans ha tingut, i tindran, un impacte “d’alta tensió” que caldrà anar paint i desgranant en els propers mesos. Els resultats podran interpretar-se de moltes maneres. Poden donar molt joc en funció de si es prenen com un punt de partida que, gràcies a la qualitat de la informació, ofereix moltes possibilitats o bé de si es prenen com el reflex d’un procés decadent.
La novetat i l’excepcionalitat de la mostra del baròmetre ha de permetre no perdre de vista les grans possibilitats, per actuar, que se’n desprenen. Així per exemple una de les dades significatives és que els joves d’entre catorze i vint-i-cinc anys només visiten, de mitjana, una exposició cada any i mig! Si fa no fa podríem extrapolar aquesta dada a les visites que es realitzen als museus. Aquesta és una dada simptomàtica, que aporta concreció a la percepció que els museus són o per a nens (visites escolars) o per a turistes. Al nostre país, més enllà dels centres museístics de referència a les principals ciutats, hi ha una xarxa molt extensa de museus locals, que es troben en una situació de “malviure” que no sempre és fàcil.
En aquest sentit el Departament de Cultura prepara un pla de museus per optimitzar recursos pel que fa a territori i establir xarxes entre els diferents centres patrimonials locals. El projecte preveu estrènyer els lligams amb criteris de proximitat i per àrees temàtiques, a banda de reforçar la via de les subvencions, amb l’objectiu de corregir els desequilibris respecte als grans museus de Barcelona. És un objectiu que aviat està dit, ja que és tan necessari com agosarat. L’increment del pressupost de cultura, un 75% en els darrers anys, hi hauria d’ajudar, però la important xarxa museística del nostre país ha d’afrontar el repte de replantejar-se per atraure visites més regulars que no pas cada 18 mesos. Això no només es podrà resoldre amb ajuts econòmics, tot i que en són un element necessari. Sense un replantejament de fons les visites continuaran fent-se cada 18 mesos.
