La setmana passada es va donar a conèixer la notícia que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació destinarà prop de sis milions d'euros a la seu d'Empúries. Aquesta dotació econòmica es destinarà a inversions, exposicions i activitats científiques i divulgatives. L'objectiu és ambiciós: convertir Empúries en un punt de referència a nivell Europeu per interpretar el món grec i romà. Kierkeaard deia que "la vida només es pot comprendre mirant enrere, però ha de ser viscuda mirant endavant".
És per això que cal valorar molt positivament aquesta iniciativa que vol situar Empúries com a punt de referència i entre els cinc museus més visitats de Catalunya (tot i que difícilment evitarà que el museu del Barça continuï essent el més visitat). Al nostre país disposem d'una concentració de museus com poques a Europa, que ens permeten poder mirar al passat i tenir un visió força completa. No obstant encara hi ha alguns punts morts on no tenim visió, i no perquè no vulguem tenir-ne. Aquest és el cas dels papers catalans que hi ha a l'arxiu de Salamanca. Esborrar el passat és una manera d'esborrar el present. Aquest drama que la nostra cultura i llengua coneix prou bé, és el que ara està passant a l'Iraq. El drama de la violència quotidiana no és limita als milers de morts dels darrers anys sinó també a la desaparició del patrimoni històric i cultural del país. Les dimensions de l'espoli està arribant a proporcions descomunals.

La coneguda autora Naomi Klein, tracta aquest tema en el seu darrer llibre The Shock Doctrine: The Rise of Disaster Capitalism, on d'entre d'altres temes parla del procés d'"esborrar" el país. Aquest mes d'octubre es publicarà en català, però els catalans coneixem prou bé aquest procés que ara té en l'incomprensible demora del retorn dels papers un altre exemple. Potser es podria demanar a aquesta autora coneguda internacionalment que escrigui algun article sobre el cas català ja que de moment el ministre de cultura espanyol, Antonio Molina, no sembla que es doni per al·ludit en aquest tema.