Les esmenes a la totalitat dels pressupostos de la Generalitat presentades per CiU, PP i Ciutadans comencen ja a discutir-se al Parlament de Catalunya. Qui no governa ni té pactes de suport al govern, acostuma a presentar esmenes a la totalitat a la proposta de l'executiu. Això té tot el sentit del món ja que els pressupostos són el reflex més clar del programa electoral dels diferents partits polítics.
Hi ha qui prioritza els diners dedicats a la cultura per sobre dels diners dedicats a les infraestructures o qui prioritza els temes d’educació per sobre d’allò referit a la conservació del medi ambient. Per tant, si alguna iniciativa del govern ha de generar fortes discrepàncies, aquesta ha de ser la dels pressupostos. Cal dir, però, que seria desitjable que tant govern com oposició discutissin a fons els efectes i els beneficis de les diferents inversions tot estudiant els efectes dels pressupostos anteriors, ja que és molt l’esforç que fan els ciutadans destinant part de la seva renda als tributs perquè desprès això es converteixi en un circ on es busqui més l’enfrontament que allò que més benefici al conjunt de la societat.
32.218,6 milions d’euros és la xifra a distribuir entre els distints departaments, això representa un 8,5% més que els anteriors pressupostos. Sens dubte és una suma important, però, evidentment, molt inferior al que la ciutadania catalana paga en concepte de taxes, impostos i contribucions especials. Com és sabut, una gran part d’aquest pastís es gestiona des de Madrid des d’on històricament s’ha faltat molt al respecte als ciutadans catalans, no només no invertint a Catalunya una bona part dels diners enviats, sinó a més amagant-ne les quantitats i en efecte provocant una opacitat d’informació digne d’aquells Estats menys democràtics. Són molts els anys que Catalunya porta reclamant la publicació de les balances fiscals i del dèficit fiscal anual i acumulat des de temps ja gairebé remots, i la resposta a aquesta demanda segueix sent nul•la. És cert que un bon dia es van comprometre a publicar aquestes xifres, però el temps ha anat passant i seguim sense veure res de res. Esperem que aquesta espera no hagi estat, a Madrid, destinada a la recerca de fórmules de manipulació, com més d’un polític del nostre país es tem. Val la pena recordar tot això en moments en els quals s’intenten invertir alguns dels nostres diners, els que tenim dret a gestionar, i que ens porten tants mals de cap, ja que no arriben a saciar les nostres voluntats.
