La qüestió del finançament local ha estat present en tots els debats sobre pressupostos i finançament d’ençà dels primers ajuntaments democràtics. Amb un dèficit crònic, els ens locals han reclamat històricament més diners, vinguin de qui vinguin. Ara, el govern espanyol ha manifestat que amb la pròxima reforma La qüestió del finançament local ha estat present en tots els debats sobre pressupostos i finançament d’ençà dels primers ajuntaments democràtics. Amb un dèficit crònic, els ens locals han reclamat històricament més diners, vinguin de qui vinguin. Ara, el govern espanyol ha manifestat que amb la pròxima reforma de la llei local vol posar en funcionament un nou mecanisme d’ingressos per als ajuntaments. És ben sabut que els ajuntaments necessiten més diners per tal de fer front a les seves competències i a les anomenades despeses impròpies, aquelles que no deriven del paquet de competències municipals, sinó que haurien d’afrontar-les les Comunitats Autònomes o l’Estat. Gran part de la recaptació actual de les administracions locals prové d’impostos que graven els béns immobles i la construcció. La continua pujada d’aquests tributs encareix de forma considerable l’habitatge i el sòl. Davant d’aquesta problemàtica, el govern espanyol vol que una part dels ingressos de les Comunitats Autònomes procedents d’alguns impostos parcialment cedits (IRPF, IVA…) es destinin directament als municipis. Altrament, proposa un sistema de transferències anivelladores per equiparar la riquesa real dels municipis espanyols. Per tant, uns majors ingressos dels ajuntaments anirien en detriment dels ingressos autonòmics; mentre que els de l’estat no patirien cap mena de disminució. D’altra banda, aquells municipis més rics haurien de transferir uns diners addicionals en pro de l’equitat. Quan Catalunya presenta una proposta de finançament que manifesta una necessitat urgent de més recursos i d’una reducció de la seva contribució solidaria a l’Estat per fer front al dèficit fiscal acumulat, el govern espanyol impulsa un nou mecanisme de distribució dels ingressos públics que desvirtuaria el principi de no espoliació fiscal tan present en el model de finançament pactat al Parlament de Catalunya. La mancança de recursos dels ajuntaments hauria de motivar un procés descentralitzador de les Comunitats Autònomes i de l’Estat cap als ajuntaments. No només els ens subcentrals han de ser els responsables de resoldre aquest desequilibri. És sorprenent la constant motivació per presentar propostes enganyoses, i l’intent permanent de frenar el progrés econòmic d’alguns territoris.
