La revista econòmica "Fomento" ha realitzat, recentment, un estudi on s’afirma que a Catalunya hi ha 120.000 persones que disposen de més de 300.000 euros invertits en diferents actius financers. En efecte, en aquests 300.000 euros no hi entren béns immobles, ni terrenys, ni joies etc. Sembla que la quantitat de rics, d’acord amb aquests paràmetres, augmenta entre un 10% i un 15% anual. Això significa que Catalunya segueix sent un país d’oportunitats.
Si s’analitza detalladament aquesta llista, no sols s’observen els resultats d’un creixement econòmic estable i elevat, sinó que hom pot percebre que els diners també canvien de mans. No totes les grans famílies de la tant esmentada burgesia catalana han sabut fer prosperar els seus negocis, mentre que milers de persones procedents de classes mitges han pogut penetrar en grups socials on anteriorment era extremadament difícil fer-s’hi pas. Cal destacar que cada vegada tenen més representació en aquest grup els constructors i promotors immobiliaris en detriments d’industrials. Això demostra clarament quina ha estat la millor manera de fer diners darrerament a casa nostra.
Tot i que aquesta evolució és positiva, s’ha d’avisar que el país encara rau per sota la mitjana europea en població situada al llindar de la pobresa –amb menys de 540 euros mensuals-. Un 17,7%, de catalans unes -1.200.000 persones segons els últims càlculs de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat)- viuen per sota d’aquests nivells d’ingressos. Aquesta proporció, tot i ser dos punts percentuals inferior que el cas espanyol, és massa elevada si ho comparem amb els països del centre i del nord d’Europa (amb percentatges entre el 15% i el 9%). Això vol dir que encara s’han de posar sobre la taula més i noves mesures per tal de reduir aquest percentatge, i això no significa necessàriament apujar els impostos o augmentar els subsidis, sinó saber quines són les eines més eficaces per a garantir noves oportunitats a tothom. A veure quines són les receptes dels diferents partits polítics, ara que és època de campanya.
