Durant el debat a cinc que va oferir TV3 divendres passat, la candidata per Barcelona del PSC va repetir fins a quatre vegades la xifra màgica: 34.500 milions d'euros. Els socialistes catalans i espanyols s'han apropiat d'aquesta xifra com una conquesta pròpia que els serveix per fer promeses a tort i a dret en cada míting, des dels grans actes fins a les xerrades de barri. En una campanya on el debat a Espanya se centra exclusivament en la unitat de la nació espanyola -sobretot inclou ETA i la qüestió basca- sense propostes, a Catalunya les infrastructures i l'Estatut són material sensible per als dos grans.
Els uns fan promeses, els altres adverteixen dels perills de l'Estatut i defensen que amb el PP Catalunya vivia millor en infrastructures. Els socialistes juguen en camp propi, malgrat el caos de rodalies, el retard del TGV i l'escàs o nul desplegament de l'Estatut aprovat el 9 d'agost del 2006. I en fan bandera. Chacón, Zapatero, Montilla i la JSC ensenyen la xifra que ha de resoldre tots els mals dels catalans pel que fa a la seva mobilitat. Curiosa si més no, la propaganda que repartia la setmana passada el PSC als transports públics, un diari, El dia després, en què hi havia diverses informacions oposades segons si hagués guanyat les eleccions el PP o el PSOE. En cas d'una victòria de Zapatero, s'anunciava: "Zapatero guanya i confirma 34.500 milions d'inversió per a Catalunya"; "L'AVE, Rodalies i El Prat, prioritats del nou govern"; "L'Estatut català es desplegarà en tot el seu potencial". La xifra torna a aparèixer en un míting posterior en boca de Carme Chacón: "l'únic que pot aturar el ple desplegament de l´Estatut els propers anys i l'aplicació de la seva disposició addicional tercera - que comporta 34.500 milions d'inversions en els propers set anys - és una victòria del PP".
Doncs com molt bé diu Chacón, els trenta-quatre milions i escaig que han d'arribar a Catalunya en set anys són d'obligat compliment perquè formen part d'una llei orgànica, l'Estatut. I una obligació legal ja no compta com a promesa electoral. Oi que ningú no promet que tots els espanyols tindran dret a cobrar una pensió en compensació pels anys que ha treballat, ja que així ho estableix la Constitució espanyola? El que es discuteix és quant s'incrementen les pensions. Tampoc no hauria de ser cap promesa, com anuncia el pamflet en format de diari que va distribuir el PSC, el desplegament de l'Estatut, ni la millora de l'aeroport del Prat, el TGV i les Rodalies per als catalans. Si els catalans som espanyols, almenys pel que fa al pagament dels impostos i a la solidaritat obligada amb altres territoris de l'Estat, ho som per a tot, i per tant, no podem ser tractats com una colònia a la qual de tant en tant li fan una visita per anunciar millores que no han fet durant quatre anys.
