L'efecte IESE es va desinflar en un tres i no res. A Madrid, tant Zapatero com de la Vega se'n van fotre, de la fita històrica que empresaris, acadèmics i societat civil s'unissin per reclamar un futur digne per a l'aeroport d'El Prat com a plataforma de vols intercontinentals. Sense entrar a detallar si l'aeroport nacional de Catalunya l'havia de gestionar el govern català, un organisme mixt o el sector privat, els centenars d'assistents a l'acte del 22 de març i totes les entitats que hi van donar suport reclamaven una descentralització de la gestió, conscients que AENA fa anys que ha tallat des ales de Barcelona.   Però pocs dies després, de l'acte de l'IESE només en van quedar alguns titulars de portada de diaris i algun senyal d'alarma de la caverna mediàtica que denunciava un separatisme obscè en tota la classe empresarial catalana, per cert, tradicionalment orgullosa de la seva pertinença a Espanya. Els seus impulsors, potser decebuts perquè a Madrid ni se'ls van escoltar, es van esfumar.

Ara, nou mesos més tard, FemCat, una associació privada d'empresaris que no fa mans i mànigues per ocultarla seva catalanitat, ha iniciat una campanya per mirar de recuperar l'esperit unitari de reivindicació d'una infraestructura econòmica vital per al país. FemCat ha fet arribar a un centenar d'associacions que van participar en la crida del 22 de març una carta en què demana la seva adhesió a una nova campanya. Òmnium Cultural, la UB i la UPF, Cecot, Pimec, el Collegi de Metges, ESADE, la Cambra de Comerç de Manresa, l'Institut Químic de Sarrià i altres entitats ja han donat una resposta afirmativa.

En el correu electrònic que ha enviat Joaquim Boixareu, president de FemCat, a totes les entitats, assegura que mesos després d'aquell acte "necessitem fer un altre pas endavant respecte a la infraestructura que probablement és la més rellevant del país". L'escrit, Catalunya vol volar més alt, demana "més que bones paraules", i que davant "la falta de respostes concretes per part del Govern, només queda reclamar "una gestió eficient, moderna i professional, que permeti a Catalunya desenvolupar la seva missió i projectar-se com a potència europea de primer nivell".

De moment, la resposta que estan donant les entitats que reben l'escrit de FemCat és molt positiva. Però caldrà treballar molt per tornar a organitzar la reivindicació, en un context en què queda clar que el partit majoritari al Govern de Catalunya es nega a criticar el més mínim la gestió nefasta de la ministra de Foment, de la qual també en depèn AENA i l'Aeroport d'El Prat, que s'incompleixen els terminis d'arribada del TGV i que el transport ferroviari públic paga el preu de l'abandonament crònic d'inversions. Què respondrà Magdalena Álvarez si la societat catalana li torna a exigir un futur digne per a l'aeroport? "Antes partía que doblá" que cedir la gestió a un ens competent i eficient?