La visita del número 2 de les llistes del PP per a les eleccions del 9 de març va trepitjar la colònia catalana la setmana passada per assegurar als representants de la petita i mitjana empresa que amb els populars, Catalunya deixarà d’estar deixada de la mà de Déu, que no té cap inconvenient a publicar les balances fiscals, que fa deu anys que tant el PP com el PSOE es neguen a ensenyar, que l’empresa que li ha inflat el compte corrent per perdre’l de vista, Endesa, tenia com a filla predilecta Catalunya, i que el partit de Rajoy sí que n’entén d’economia i de política fiscal. Pizarro va admetre que és conscient que necessita vots de Catalunya per aturar el PSOE. Col•locat a Endesa pel seu amic Aznar, aquest advocat de l’Estat d’Hisenda no és tan ruc com alguns pretenen fer creure, però el seu currículum de menyspreu al país l’hauria d’invalidar en tots els camps de l’actuació política, si entenem que un executiu ha de servir igual a tots els ciutadans amb independència de la papereta que hagin dipositat.

 Si el PP accedís al poder, Pizarro ja s’ha postulat com a ministre d’Economia. L’home que va menysprear Gas Natural pel fet de ser una empresa catalana i que va jurar i perjurar que mai no treballaria per a La Caixa. Com sabem, i per molt que totes les entitats financeres s’esforcin a dir que són absolutament independents i que res no les lliga al poder polític, la influència que poden tenir determinades decisions polítiques i decisions de tipus econòmic no s’han de menystenir. Si les decisions econòmiques d’un govern són errades i l’economia domèstica se’n ressent, també ho noten les entitats financeres, si la imatge exterior que projecta l’Estat no és prou sòlida, les empreses que vulguin fer negoci s’ho pensaran dues vegades, i així una llarga llista de conductes entre el poder financer i polític, deixant de banda, és clar, el fet que més d’un partit mou o voldria moure amb les seves mans els fils de les entitats financeres. Però tot i que Pizarro va posar totes les traves possibles a l’opa de Gas Natural sobre Endesa i va menysprear la qualitat de l’oferta pel sol fet de ser catalana, afegint a més que no volia tenir cap mena de relació amb La Caixa –accionista de referència de la gasista catalana-, sembla que les relacions entre La Caixa i Pizarro són excel•lents. Almenys així ho assegura el seu president, Isidre Fainé: “La meva relació amb Pizarro és molt bona. Tret de l’episodi de Gas Natural, sempre hem estat molt bé. És un gran empresari amb una carrera brillantíssima, i tinc una gran relació amb ell. De fet, li vaig contestar el seu discurs a l’Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres”. Si creiem sincerament les paraules de Fainé, l’entitat pot estar tranquil·la.

Però al marge de l’activitat de les entitats financeres, el 2008 serà l’any de la negociació de les noves línies de finançament per a Catalunya. Amb el PSOE ha quedat clar que no hi havia interès a tocar l’estat de les coses, tot i que l’Estatut de Catalunya està en vigor des del 9 d’agost del 2006. Les reunions que s’han fet en aquest sentit no han servit per a res més que per carregar al compte de la Generalitat uns quants bitllets de pont aeri a Madrid per als negociadors catalans. Amb un hipotètic govern del PP no hi ha garanties de res, però tampoc no es pot assegurar que la cosa vagi encara pitjor. Dependrà de la força que tinguin els conservadors i del suport que puguin rebre de CiU, si és que la federació nacionalista està en disposició de repetir una aposta que ja li va costar un càstig electoral el 2003 a Catalunya després d’haver anat de bracet d’Aznar durant dues legislatures.

 En qualsevol cas, la figura del ministre d’Economia serà important per a Catalunya. Si en els propers quatre anys no s’avança en la millora del finançament valdrà més que ho deixem córrer per sempre.