En el món de l’economia i de l’empresa ningú pot assegurar què passarà en el futur. Hi ha relacions causa-efecte que es compleixen en molts casos, però sovint hi ha excepcions. No sempre una major inversió en infraestructures estimularà el creixement econòmic, no sempre un augment dels tipus reduirà la inflació, no sempre una molt bona oferta pública d’accions (OPA) dins un mateix Estat amb recolzament del govern i de bona part dels accionistes es farà efectiva. El president de Gas Natural, Salvador Gabarró, va injectar el semen que al cap d’uns mesos havia de fer néixer una del les companyies energètiques més importants del món. Però ja se sap que no sempre això comporta tenir fills.
Per altra banda, en cas que hi hagi embaràs, hi ha també la possibilitat d’avortar. La qualitat del semen de la gasista catalana era prou bona, l’oferta de Gas Natural se situava molt per sobre de la cotització al mercat d’Endesa. La Unió Europea permet la “violació”, és a dir, l’OPA hostil, i Gas Natural va optar per aquest camí sabent que mai podria aparellar-se amb Endesa si no era d’aquesta manera. Gas Natural, després de fallar el tret amb Iberdrola, va revisar les característiques de la seva esperma per a poder-ne millorar la qualitat, i va aconseguir-ho, tot plantejant una OPA més pensada i avaluant millor les possibles dificultats.
La gasista catalana tenia el govern de la Generalitat i de Madrid a favor, ja que l’escorreguda havia de suposar el naixement d’una gran companyia energètica blindada de possibles “violacions” d’empreses de fora de l’Estat i amb capacitat per competir al nivell de les millors. Però Endesa va optar per fer l’impossible per avortar.
De cap de les maneres volia tenir un fill català, simplement pel fet de ser-ho, i el PP, gran amic dels màxims dirigents d’Endesa, tampoc. Així que conjuntament van decidir que era millor que l’elèctrica espanyola fos “violada” altra vegada, per no catalans, a fi i efecte de garantir una descendència ben allunyada del Principat.
Gabarró, inicialment, va creure que només el govern espanyol podria obligar a avortar l’operació, però la fòbia anticatalana d’alguns del PP i dels directius d’Endesa també ho han pogut evitar. Gas Natural és una multinacional catalana, i tot i que els seus dirigents no han volgut mai aparèixer com a grans reivindicadors de la causa catalana, com a catalans que sí són, n’han sortit perjudicats.
Davant d’això hi ha dues opcions de futur: o comprometre’s fervorosament amb allò que en diuen la “nació” espanyola, fen-te gala cada dia, o trencar relacions amb aquells que sempre estan disposats a tractar-te com un ésser inferior. L’intent de pedagogia permanent dels diferents governs de la Generalitat i de la societat civil per explicar què és Catalunya i fer comprensibles arreu de l’Estat les nostres reivindicacions no ha donat gaires bons fruits degut a la constant contrapedagogia que es fa des de Madrid. Davant d’aquests pobres resultats, Gas Natural ha de veure que difícilment se’n sortiran mantenint l’estratègia de no mullar-se quan des de Madrid, només pel fet de ser catalans, estan disposats a ruixar-los amb aigua freda tot sovint.
