En ple moment d’efervescència del debat sobre qui ha de gestionar, i en què s’ha de convertir l’aeroport del Prat, els EUA i la UE estan a punt de ratificar un acord que ha de significar l’eliminació de moltes de les barreres que encara existeixen per volar d’un continent a l’altre. Això permetrà que tant companyies aèries europees com americanes puguin augmentar la quantitat de vols entre els dos territoris i en conseqüència que els preus es redueixin..
Aquest principi de pacte comportarà també que qualsevol ciutat europea i nord-americana pugui ser punt de sortida per a vols entre ambdós zones econòmiques. La voluntat d’obrir el cel, generarà un augment important del tràfic aeri que no podrà ser absorbit pels anomenats aeroports de primera o intercontinentals. De fet des de Heathrow (Londres), la companyia British Airways ja ha manifestat el temor que aquest acord provoqui una pèrdua de temps entre aterratges i enlairaments. És evident doncs, que això significarà un impuls per aquells aeroports que encara no disposen de cap o pocs vols transatlàntics.
Una sentència del Tribunal de justícia va declarar il·legal la clàusula de nacionalitat dels acords bilaterals que mantenien alguns països amb els EUA. Això comportava, per exemple, que una companyia alemanya no estava autoritzada a operar vols directes des de França als EUA. Per tant, si el mercat deia que es necessitaven més vols directes des de França als EUA que els que oferia Air France o altres companyies nord-americanes, cap aerolínia que no fos d’aquest dos països, no hi podia posar remei. Aquest principi d’acord condemna a la inexistència a aquesta famosa clàusula, i en efecte, això significarà una altra oportunitat per a que alguns aeroports regionals (d’àmbit europeu) que són maltractats per les seves respectives companyies estatals, puguin convertir-se en veritables aeroports intercontinentals. Aquesta és una clara mostra d’algunes de les bonances que comporta el fet de desregular certs mercats. A veure si des de Madrid s’animen a seguir per aquest camí, i així, la potència dels aeroports de l’Estat pugui venir condicionada per raons de mercat i no per raons polítiques (AENA), ja que fins ara sempre ens han perjudicat.
