Continua el compte enrere de l'executiu espanyol per publicar les balances fiscals amb les comunitats autònomes. Mentrestant, Catalunya ha tornat a reunir un equip de tretze experts al voltant del conseller Antoni Castells per posar al dia els càlculs que es van fer el 2005 per primera des de la Generalitat sobre el dèficit fiscal. Aleshores, l'executiu català va establir que el dèficit se situava entre el 9,2% i el 7,5% del PIB, tenint en compte les darreres dades de què disposava, del 2001. Aquelles estimacions eren una mica més baixes que les que procedien del món acadèmic, però indicaven clarament l'espoli històric de Catalunya.
Els mateixos experts que el 2005 van fer aquests càlculs, els tornaran a fer ara, i podran comparar-los amb els que oferirà, si és que finalment és així, la cartera ministerial de Pedro Solbes. Ara bé, Antoni Castells ha deixat clar que aquest estudi no servirà en cap cas de base per negociar un nou model de finançament.
Qui té la informació necessària per fer aquests comptes són tres organismes públics estatals, l'Institut Nacional d'Estadística, la Intervenció General de l'Administració de l'Estat i l'Institut d'Estudis Fiscals. I pel que asseguren fonts d'aquesta comissió d'experts catalana, "la informació arriba amb comptagotes".
Però a la reunió d'ahir a Palau no només es va parlar de les balances fiscals, sinó de la situació econòmica actual i de les perspectives respecte a la negociació del nou finançament. En aquest punt, regnava el pessimisme, ja que la majoria tenien clar que el 2009, Catalunya disposarà de menys diners que el 2007 i el 2008 en el còmput final, perquè si bé és possible que els ingressos provinents de l'Estat incrementin uns 400 o 500 milions d'euros, la Generalitat perdrà més diners amb la supressió de l'impost de patrimoni. A banda, els experts destaquen les pèrdues en els ingressos a la caixa catalana que ja ha generat la frenada de la construcció, perquè els impostos que s'hi associen i que recapta l'administració catalana s'han reduït dràsticament.
Sigui com sigui, abans del 9 d'agost del 2008 s'intuirà quina serà la situació econòmica de Catalnunya en els propers anys. El conseller Antoni Castells anirà a Madrid amb unes peticions concretes, que tenint en compte la reacció que ja han generat entre alguns líders espanyols del PSOE, no serà massa benvinguda. Castells vol que l'anivellament o solidaritat interterritorial se cenyeixi als serveis d'educació, sanitat i altres serveis socials, i que per a la resta de despeses, els recursos es quedin al 100% a mans de la Generalitat. Segons els càlculs del conseller, aquesta partida se situaria entre el 65% i el 75% de la despesa autonòmica. Però la Generalitat també vol, i en això coincideix amb el País Valencià, que el càlcul en el cost d'aquests serveis també es fixi en funció de la població, el pes de la immigració, l'envelliment o la població escolar.
Sembla difícil que en una taula multilateral s'acceptin aquestes demandes. I les expectatives no són pas optimistes en cap sentit.
