L'any 1901, la nostra esperança de vida era de 35 anys. Més d'un segle després, el 2005, la mitjana se situa en els 80,23 anys, gràcies als avenços en la medicina i l'increment del nivell de vida. Com a conseqüència de la reducció de la mortalitat, la piràmide de població s'ha fet més ampla, amb un grup de població de més de 65 anys, i per tant laboralment inactiu. Evidentment, és una bona notícia, poder viure més anys. Però l'envelliment és suportable per a la caixa de la Seguretat Social? Cal esperar alguns efectes importants de l'envelliment en la política social de pensions, sanitat, cures de dependència i altres serveis socials.
A parer del catedràtic d'Economia de la UPF Guillem López Casasnovas, expert en economia de la salut, caldrà tenir presents factors com "l'impacte en els pressupostos ordinaris; un efecte de substitució sobre altres polítiques públiques si es manté l'equilibri pressupostari; repercussions sobre el deute públic si el desfasament es finança per aquesta via; més pressió fiscal si es mantenen les altres polítiques sense dèficit públic i una dependència de les rendes de la gent gran dels beneficis públics, entre d'altres".
A banda, hi ha algunes consideracions polítiques relacionades amb l'envelliment. A més població gran, l'edat mitjana del votant mig -el que es considera decisiu en unes eleccions- puja, i avui se situa ja en els 44 anys, i les projeccions per al 2050 se situen en els 57. D'altra banda, com apunta Guillem López, "els jubilats mostren un índex de suport a la política econòmica, en favor de més despesa pública, un 30% superior a la dels més joves".
En un hipotètic nou escenari econòmic modificat per l'envelliment, és previsible que es produeixin transformacions en serveis financers com noves modalitats de crèdit o de gestió patrimonial, però també en els simples consums de roba, alimentació i calçat. També, segons López Casasnovas, que aquesta setmana ofereix una conferència a Sevilla sobre els efectes econòmics de l'envelliment, s'endevinen noves oportunitats de negoci: "una societat més envellida però amb salut crea nous espais d'oci, turístics, residencials, i noves necessitats físiques i psíquiques. Però també en camps com la tecnologia i els electrodomèstics, ja que sense formació o ajuda es genera una mena d'analfabetisme funcional que també pot reportar beneficis per als negocis que solucionin aquests problemes".
Però en el conjunt de l'economia també hi ha aspectes previsiblement negatius relacionats amb l'envelliment de la població, pels seus efectes sobre la productivitat i la renda per càpita, que es calcularà amb més persones passives que actives. Pel que fa als hàbits de consum i a l'oferta pública i privada de serveis, "es tendirà a donar més serveis públics a la gent gran que a la resta de la població en conjunt", apunta aquest economista, que també posa de relleu un possible impacte diferencial en components diversos de consum. "Es preveu menys despesa en vehicles i més despesa privada en oci, alimentació i més despesa pública en pensions, sanitat i serveis socials, un fet que impulsaria a l'alça la pressió fiscal, amb un impacte negatiu sobre la competitivitat de l'economia", conclou López Casasnovas.
