Les reaccions dels ciutadans espanyols davant la proposta catalana de nou Estatut en la línia de “si aquests catalans no volen ser solidaris amb els espanyols, nosaltres no contribuirem al progrés de l’economia catalana”, segueixen atemorint l’empresariat català. Aquest es mostra preocupat davant les desacceleracions dels seus beneficis provoca Les reaccions dels ciutadans espanyols davant la proposta catalana de nou Estatut en la línia de “si aquests catalans no volen ser solidaris amb els espanyols, nosaltres no contribuirem al progrés de l’economia catalana”, segueixen atemorint l’empresariat català. Aquest es mostra preocupat davant les desacceleracions dels seus beneficis provocats per aquesta campanya. En conseqüència, no manifesten cap mena de suport públic a la iniciativa catalana i qualifiquen les seves companyies, des d’un punt de vista identitari, d’orgullosament espanyoles. “La pela és la pela, i la pàtria vendible”. El cas d’aquests espanyols que situen la procedència del les seves compres dins la funció d’utilitat del seu consum és més susceptible de rèplica amenaçadora. Els catalans compren quasi tants productes als espanyols com ells ens compren a nosaltres. Valdria la pena insinuar-los que un boicot català als seus béns i serveis també els feriria els comptes de resultats. Com es manifestaria, llavors, el gremi empresarial espanyol, davant dels anhels dels catalans plasmats en aquest Estatut? Algú creuria que sortirien a defensar-lo per no erosionar els seus beneficis? La seva dignitat els ho permetria? Els boicots no són bons per a ningú i estan condemnats, a mig termini, al fracàs. Al final tothom compra aquells productes que són mes adequats sense tenir en compte quina nació els ha produït. La dignitat, però, és difícil de recuperar. És normal que Catalunya comerciï especialment amb els països més propers. Totes les nacions ho fan. Ni en situació d’independència canviarien el hàbits comercials. Val la pena doncs, manifestar als nostres veïns que estan condemnats a comerciar amb nosaltres. Cal fer veure als empresaris catalans que quatre crits no posen en perill real la supervivència de les seves empreses. L’adopció de la careta més favorable no és digna quasi mai, no ho és gens davant de petites adversitats.