Poc després que el PSOE revalidés la victòria a les urnes, el rumor d'una possible fusió entre la catalana Gas Natural i la basca Iberdrola tornava a prendre cos. Aquesta possibilitat havia quedat desterrada al calaix després que el 2003 l'executiu de José María Aznar aconseguís avortar-la amb tota mena de pressions polítiques. Tres anys després va arribar l'intent de la gasista d'adquirir l'Endesa de Manuel Pizarro, i tot plegat va acabar com el rosari de l'aurora. Però ara la possible fusió pren sentit si es considera com una eina per fer front a una entrada del gegant francès Éléctricité de France (EDF) al mercat elèctric espanyol. Des que al febrer el grup constructor ACS -que controla el 12,7% d'Iberdrola- va reconèixer que negociava amb l'elèctrica gal·la EDF la possible compra de la companyia biscaïna, els contactes entre les empreses dirigides per Ignacio Sánchez Galán i Salvador Gabarró s'han multiplicat.
A banda dels evidents interessos comercials que hi pot haver en aquesta fusió, ja que apareixeria un nou líder del sector elèctric espanyol, hi ha també la mirada internacional. Sembla que a la Moncloa ja hi han donat el vist i plau, i també la Generalitat i el Govern basc, ja que la fusió evitaria que alguna de les grans empreses del sector caigués en mans estrangeres. Ni Iberdrola ni Gas Natural no han volgut confirmar ni desmentir cap informació al respecte.
Però hi hauria alguns esculls que caldrà superar en cas que aquest projecte empresarial arrenqui definitivament. Des del sector financer s'adverteix que el possible model de repartiment de poder a l'empresa resultant està bloquejant la definició del projecte. Les converses entre accionistes de les dues empreses per crear un gran grup energètic espanyol es troben en punt mort per la resistència del president d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, que La Caixa i Repsol nomenin un conseller delegat, que la seu operativa de l'empresa resultant se situï a Barcelona i que al consell d'administració la representació sigui paritària.
La proposta d'Iberdrola sembla que passa perquè la seu fiscal de l'empresa resultant se situï a Bilbao, on la companyia ja hi té la seva, i que Ignacio Sánchez Galán segueixi sent el president del grup. Galán es resisteix a assumir un esquema per a la futura Iberdrola-Gas Natural semblant al que La Caixa i Repsol mantenen des de fa anys a la companyia gasista. En aquest esquema alternatiu, Gas Natural tindria un consell d'administració paritari, un president que nomenaria la caixa catalana i un conseller delegat que designaria la petroliera. A Euskadi, Iberdrola compta amb el suport explícit del Govern basc, i es beneficia dels avantatges per al món empresarial que implica el sistema tributari del concert econòmic.
