El conseller Castells manifestava dilluns la voluntat de que s’estudiés la manera de que Catalunya revés aquella part de les inversions estatals que corresponen al Principat d’acord amb el seu pes econòmic dins l’Estat. És a dir, que un 18,5% (xifra, per cert, molt controvertida) del les inversions públiques es destinin a Catalunya. Aquestes declaracions del conseller coincideixen en el temps amb la publicació d’un estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona el qual posa de manifest que l’Estat ha deixat d’executar inversions en infraestructures de transport pel valor de 1.200 milions d’euros en el període 2004-2005. Aquesta xifra representa un dèficit del 27% respecte a les inversions en infraestructures de transport pressupostades. La Cambra de Comerç de Barcelona afirma que aquests diners no invertits haguessin pogut finançar, per exemple, la línia d'alta velocitat entre València i Barcelona. En conseqüència, La Cambra manifesta que "de res no servirà incrementar les inversions pressupostades si no aconseguim que s'executin plenament, tal com es fa a moltes altres comunitats autònomes" i considera que "la Generalitat hauria de reclamar aquests recursos no invertits".

En efecte, no només ens hem de discutir perquè els pressupostos estatals incloguin les inversions que Catalunya justament demana d'acord amb la seva contribució a l'Estat sinó que també s'ha de fer un seguiment del ritme d'execució de les inversions estatals perquè no ens prenguin el pèl, preocupació que, per altra banda, no tenen altres comunitats de l'Estat. La manca d'inversions pressupostades, juntament amb el dèficit d'execució d'aquestes ha tingut i seguirà tenint conseqüències clares: deslocalitzacions, disminució de la inversió privada, qualitat de vida dels nostres ciutadans... però sembla que els catalans som líders en qüestió de paciència.