El 2004, el barril de petroli brend es pagava a 38 dòlars. Aquesta setmana supera els 139 dòlars. Sobre la taula, una dada aclaridora: 31 dels 43 principals països productors de petroli declaren que els seus jaciments han arribat al zenit, és a dir, que a partir d'aquest moment, les reserves comencen el compte enrere fins a esgotar-se. A la pràctica, des de la benzina per al cotxe fins a la llum, els aliments i tota mena de productes que directa o indirectament depenen del petroli i dels seus derivats, queden afectats per aquesta conjuntura. La majoria d'estats són conscients que l'increment del preu del petroli no té precedent en la història i que va en contra dels interessos tant dels països consumidors -amb la Xina i l'Índia al capdavant- com dels productors. A casa nostra, els transportistes, pescadors i agricultors, sectors de vital importància per a l'economia de l'Estat espanyol, estan en peu de guerra. La pressió que suposa pagar la benzina a preus tan elevats ja ha fet estralls en la seva professió, fins al punt que molts ja no tenen ni per cobrir despeses. Després d'un cap de setmana de talls de protesta a les carreteres catalanes, i de l'inici ahir dilluns d'una vaga de transportistes per reclamar mesures d'emergència com l'establiment d'un preu mínim obligatori per no haver de treballar per sota dels costos, la reunió dels representats del sector amb el ministeri de Foment va acabar sense acord. Les protestes van més enllà i els transportistes francesos ja s'hi han sumat pel mateix motiu.

Els transportistes denuncien que l'administració podria intervenir-hi fàcilment. Adverteixen que el Govern català té possibilitat de rebaixar la càrrega impositiva dels carburants, ja que a Catalunya s'aplica el cèntim sanitari. Pel que fa a l'executiu espanyol, que cada any incrementa de manera substancial la seva recaptació provinent dels impostos sobre carburants, lamenten que no vulgui donar cap pas per rebaixar la càrrega sobre els transportistes.

Sigui com sigui, a l'executiu espanyol se li gira feina: el finançament de les comunitats autònomes, les balances fiscals, l'increment de l'atur, el col·lapse del sistema educatiu i sanitari, i ara les manifestacions de transportistes, pescadors i agricultors. Tot i així, Solbes insisteix que no es pot parlar de crisi, sinó d'alentiment o ajustament de l'economia. Ho vulgui o no, Zapatero ha de buscar una solució ràpida i eficaç per a sortir de l'atzucac del petroli. Sap que aquest sector pot col·lapsar el país en dos dies, fet que escamparia ràpidament, i més enllà de Catalunya, la figura del ciutadà emprenyat. I ja circula per internet una convocatòria de vaga general per al proper 18 de juny. Tot i que molts pensaven que el català emprenyat s'havia extingit amb l'antídot dels 25 diputats del PSC a les eleccions espanyoles, aquesta convocatòria surt de Catalunya i s'està escampant per tot l'Estat.