Brussel.les ha donat avui dimarts el vist-i-plau definitiu a Xipre i Malta per entrar a formar part del club dels països amb moneda única, després que aquests dos territoris hagin superat les proves d’aptitud econòmica i fiscal que s’estableixen. L’1 de gener de 2008, sis anys després de la seva posada en circulació, l’euro serà la divisa de 15 dels 27 països de la UE. En un acte solemne de benvinguda als dos nous socis, els representants europeus van lloar els avantatges d’adherir-se a la moneda única, com la reducció de la inflació i dels tipus d’interès, la millora dels tipus de canvi i l’estabilització dels mercats, els viatges més fàcils i barats, o la transparència en els preus. Tot plegat és cert en el seu conjunt, però com en tot, hi ha excepcions i matisos.
A tall d’exemple, una enquesta recent d’Eurostat posa de manifest que l’Estat espanyol es consolida com el país on més han crescut els preus des del 2002 –l’índex de preus al consum (IPC) ha crescut 1,1 punts per sobre de la mitjana comunitària (2,2%)-, sobretot a causa del preu de l’habitatge, els aliments i els carburants. A més, segons aquesta enquesta, la majoria de ciutadans tenen la percepció que els preus han crescut massa des que s’ha deixat enrere la pesseta. En aquest sentit, l’executiu comunitari considera que aquesta percepció, sovint realitat, és atribuïble a “alguns abusos en certs sectors” de països concrets, així com a la “tendència psicològica” de notar més els augments de preus que les reduccions.
També en aquest àmbit cal dir que l’enquesta d’Eurostat confirma el tòpic que “Spain is different...”, i si a l’eurozona els preus des del 2002 han pujat una mitjana de l’1,9%, a l’Estat espanyol ho han fet un 4%. En l’àmbit de la competitivitat, diversos experts europeus alerten que l’Estat està perdent pistonada davant la resta de la zona euro, principalment per les seves elevades taxes d’inflació i l’augment del dèficit per compte corrent. Una tesi que el comissari d’Afers Econòmics i Monetaris, Joaquín Almunia, també ha deixat entreveure en més d’una ocasió. A l’altre costat de la balança cal destacar l’estabilitat pressupostària que ha assolit el govern espanyol, ja que la seva entrada a l’eurozona li va exigir uns comptes transparents i ordenats.
