Tots els contribuents esperaran amb candeletes els 400 euros de ZP. O gairebé tots, perquè alguns, per dignitat, no acceptaran l'almoïna del PSOE. Hi ha altres prioritats a Catalunya i a l'Estat espanyol. Al nostre país, aquests 400 euros de regal per a cada contribuent servirien per començar a redreçar el perpetu caos de Rodalies, a millorar la xarxa viària, a potenciar l'aeroport de Barcelona amb infrastructures més potents, a fer arribar internet a les poblacions rurals... Això pel que fa a infrastructures de comunicació, però hi ha l'educació, la sanitat pública col·lapsada, les pensions miserables amb què sobreviuen molts catalans, la pobresa que afecta més enllà del que es pot veure al carrer, etc. Amb aquests 400 euros es podrien fer moltes coses per millorar el país. Però recordem que només era una promesa electoral, igual que la de donar suport a l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. I no cal que expliquem el final. En tot cas, al marge de les almoïnes, el nou executiu espanyol té sobre la taula el repte de redreçar un model econòmic que s'ha mostrat esgotat. Els grans creixements sobre una base poc sòlida han provocat índexs elevats d'inflació, una ocupació precària en sous i qualitat i en general, un allunyament de la tendència europea, on les grans potències basen el seu creixement en la política de la robustesa i la qualitat, encara que suposi avançar més lentament en el rànquing de creixement del PIB.

En aquest sentit, l'empenta que ha rebut Zapatero des de Catalunya per ser president podria ser utilitzat per una vegada en favor del país. Pocs dubten ja que a l'Estat espanyol li cal un canvi de model econòmic que aposti per la competitivitat i la productivitat, arraconant el capitalisme madrileny que se sustenta en les relacions empresarials gairebé obscenes amb el poder públic, els amiguismes, els odis, els monopolis de serveis públics privatitzats o les grans constructores d'obres públiques. Catalunya pot empényer l'Estat al canvi, té les eines i té resultats sobre la taula. L'economia catalana, malgrat la conjuntura internacional, fa els deures. Potser fóra bo que des dels despatxos de Madrid algú es traslladés a províncies per prendre nota.