L’Estatut de Catalunya dóna la darrera paraula a l’Estat en qualsevol decisió que afecti el finançament del país. Ho diu aquesta llei orgànica i ja ho hem comprovat, perquè malgrat que el text establia el 9 d’agost del 2008 com a termini màxim per establir les línies mestres del finançament i per crear el consorci tributari Estat-Generalitat, no s’ha complert perquè a Moncloa no ho han volgut. Aquest Estatut havia de servir per caminar cap a una futura sobirania fiscal, molt llunyana però del concert econòmic, que podia materialitzar-se en l’Agència Tributària de Catalunya, que també abans del 9 d’agost es convertiria en un consorci tributari Estat-Generalitat que duria a terme les funcions que li delegés l’Estat (article 204.2). D'acord amb el redactat, aquest consorci avui ja estaria gestionant els impostos cedits parcialment com l'IRPF, l'IVA i els impostos especials.
Tot plegat seria poca cosa en termes nacionals, però sí un estímul per seguir endavant. Però ni així, el consorci està per fer. No hi ha explicació raonable per al retard més enllà de la manca de voluntat política, perquè tècnicament no presenta complicacions. Compartir la gestió de l’IRPF, un tribut fàcilment territorialitzable, no és problema. Com tampoc no ho ha de ser massa l’IVA, tot i que grava de manera indirecta el consum i afecta diferents territoris implicats en la cadena de fabricació del producte. Però una administració moderna ha d’estar preparada per aquesta descentralització senzilla.
Ara bé, suposant que s’aconseguís finalment la creació del consorci, no ens podem enganyar més. La pretesa sobirania fiscal a què apel·len alguns és falsa, gestionar parcialment alguns impostos estatals és un joc de nens comparat amb el que hauria de ser l’administració tributària d’una nació amb sobirania fiscal.
De fet, quan el juliol del 2007 el Parlament aprovava la llei de l’Agència Tributària de Catalunya, tant el conseller Antoni Castells com el cap de l’oposició, Artur Mas, es van plantejar el repte d’aconseguir que Madrid permetés que Catalunya recaptés tots els impostos, és a dir, tenir una finestra única a Catalunya, tot i que el text estatutari aprovat per Zapatero no en parli. El fet que l’Estatut no prohibeixi explícitament que el futur consorci recapti tots els impostos que es paguen a Catalunya era una esperança, però queda dit en el text que tot plegat dependrà de la voluntat de l’Estat. I la voluntat d’aquest, com va deixar clar el ministre Pedro Solbes ara fa un any, no és aquesta: “no deixarem que una comunitat autònoma, la que sigui, recapti tots els impostos al marge de l’Estat”.
De moment, superada la data del 9 d’agost, l’Agència Tributària segueix recaptant, gestionant, inspeccionant i liquidant exactament els mateixos impostos propis de Catalunya i els cedits totalment per l’Estat, com ara l’impost de successions i donacions o el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, tal com ja feia la direcció general de Tributs.
