La premsa madrilenya de tendència progre' ha presentat com un triomf de la diplomàcia espanyola i de la seva sòlida política exterior la cessió d'una cadira per part de França perquè Rodríguez Zapatero pugui assistir a la cimera mundial del G-20 que se celebra aquest cap de setmana a Washington. L'Estat espanyol és, efectivament, la vuitena potència econòmica del món, però no sabem fins a quin punt pot donar alguna lliçó o consell sobre com sortir d'aquesta crisi financera. Les seves polítiques d'ocupació, tant en temps de PSOE com de PP, donen com a resultat taxes cada vegada més allunyades del a mitjana europea, amb una ocupació de baixa qualitat. Pel que fa a l'IPC, l'Estat també té l'honor de tenir els increments de preus més remarcables de la UE, i així un llarg etcètera.
Zapatero, per seguir els passos dels seus germans grans d'Europa, va aprovar un paquet de mesures per injectar liquiditat a la banca i ajudar a què el sistema financer recuperi l'activitat normal. D'això en fa més d'un mes, i cap de les mesures s'ha començat a aplicar, ni tan sols a bastir. Per això és ben curiós que el president espanyol es posi de genolls per suplicar que el món escolti la seva opinió, bé, la del seu equip tècnic, i en canvi no tingui cap pressa perquè el sistema financer espanyol l'escolti a ell i pugui començar a respirar en aquesta crisi.
Anirà a Washington a explicar per què encara no ha mogut ni un dit a casa seva, mentre els seus homòlegs europeus van endegar els seus plans pocs dies després que els aprovessin? O potser aconsellarà els nord-americans, qui després d'aprovar el macro pla de xoc votat al Congrés i el Senat dels Estats Units, el van aplicar la setmana següent?
Encara hi ha una altra especialitat del president espanyol. Donar previsions econòmiques estrambòticament optimistes. Mentre el govern espanyol diu que la recessió econòmica arribarà calmadament el 2009, el FMI adverteix que Espanya està en una situació complexa, la UE també fa previsions molt més negatives, i el Govern català ja parla de clara recessió per al 2009. I la darrera previsió encara més negativa va arribar la setmana passada de la Cambra de Comerç de Barcelona, que va advertir que Catalunya podria tancar el darrer trimestre del 2008 amb creixement econòmic negatiu.
Sigui com sigui, Zapatero ha aconseguit ser convidat de segona a la festa del capitalisme. Potser ningú no se l'escoltarà, però també és possible que el president espanyol escolti i n'aprengui alguna cosa, si és que d'aquesta cimera en surt algun acord interessant.
