Un estudi elaborat per la Fundació Josep Irla d'ERC ha fet una estimació de les balances fiscals de les comunitats respecte a l'Estat en el període 1995-2005 amb el suport de reconeguts experts ha reblat encara més el clau a l'hora de demostrar que pertànyer a l'Estat espanyol és un pèssim negoci per a la butxaca dels catalans. Per als qui pretenguin desacreditar l'informe de la Fundació apel•lant a la vinculació amb la formació independentista, com ja va succeir fa un parell de mesos quan l'AVUI en va avançar alguns resultats, val la pena destacar que els resultats dels càlculs de dèficit fiscal són pràcticament idèntics als que té la conselleria d'Economia i Finances del Govern, que daten del 2001 i que són acceptats pel PSC.
El Principat té un dèficit de 18.595 milions d'euros, és a dir, que a cada català, Espanya li costa 2.622 euros l'any, el doble que el 1995. Representa un 10,2% del PIB. Si l'Estat espanyol fos federal, com proclamava Zapatero en l'anterior campanya electoral, es fixaria un màxim de dèficit per cada territori. En el cas alemany, per exemple, aquest no pot superar el 4% per llei, un percentatge que coincideix amb l'objectiu que s'han marcat els republicans per a la negociació del nou finançament.
A la pràctica, el dèficit fiscal no només suposa que Catalunya es queda sense els diners necessaris per fer les inversions que correspondrien per assegurar el seu progrés, així ha quedat demostrat amb la manca d'infrastructures vitals i amb el col·lapse de serveis bàsics com l'ensenyament o la sanitat, sinó que, a més, el poder adquisitiu dels catalans va baixant progressivament.
En aquest sentit, l'informe de la Fundació Josep Irla denuncia que al final del procés de retribució dels impostos, algunes comunitats amb un elevat superàvit fiscal acaben tenint un nivell de renda per habitant -i per tant de benestar- superior al d'algunes comunitats amb un dèficit fiscal molt accentuat, com és el cas de Catalunya. Mentre el Principat és el quart territori després de Madrid, País Basc i Navarra en PIB per habitant, passa al novè lloc en renda per càpita en poder de compra.
Pel que fa a les Illes Balears la situació és més desastrosa encara. Presenten dèficit superior al 13% del PIB en tots els anys considerats, situant-se el darrer any estudiat, el 2005, en un 16,9% del PIB. Al País Valencià, el dèficit se situa aproximadament en un 2% del PIB cada any, tot i que altres territoris amb un nivell de riquesa per habitant similar al del País Valencià tenen superàvit fiscal amb l’Estat espanyol.
Mentrestant, a menys d'un mes de les eleccions espanyoles, el ministre d'Economia Pedro Solbes es compromet a crear un equip de treball per publicar les balances fiscals. No fixa terminis, però sí que deixa clar que els resultats d'aquest hipotètic càlcul no tindrà cap valor per al seu executiu, si és que repeteix a la Moncloa, a l'hora de negociar el finançament per a Catalunya. Primer caldrà veure qui calcula les balances, si un organisme oficial del govern espanyol o estudiosos del món universitari propers als interessos del PSOE i el PP, és a dir, qui pot amagar el gran forat que posaria en evidència aquest sistema de solidaritat tan insolidari amb alguns territoris. Per acabar, també caldrà veure si les dades serveixen per alguna cosa més que per acusar Catalunya de victimista.
