Molts economistes indicaven que els tipus d’interès seguirien pujant des dels primers augments ara fa més d’un any, i això ha estat exactament el què ha passat. Aquests dies l’Euribor (el preu que utilitzen els bancs pertanyents a la zona euro per prestar-se diners entre ells, i indicador de referència per a les hipoteques), ha assolit els 4,1 punts percentuals de mitjana en els últims 12 mesos, fet que no es produïa des de fa gairebé 5 anys. És possible que el Banc Central Europeu (BCE) encara es decideixi a pujar més els tipus d’interès, cosa que provocaria, també, un augment de l’Euribor i en efecte, això faria incrementar les quotes mensuals de les nostres hipoteques. El BCE té com a única responsabilitat controlar la inflació de la zona euro, mentre que es deixa que els diferents governs i altres institucions de la UE s'encarreguin de posar en funcionament aquelles politiques econòmiques necessàries per estimular el creixement econòmic.
L’afany del BCE per controlar el preu de l’habitatge a Europa, un dels grans problemes actuals, pot ser una arma de doble fil, i és que es corre el risc que el preu de l'habitatge es desplomi, cosa que de cap manera seria una bona notícia.
D'altra banda, aquest augment dels tipus hipotecaris pot pressionar en excés les famílies fortament endeutades. Trichet és conscient d’ambdós perills, però la seva preocupació és només la de vetllar per l’evolució dels preus, per això no és partidari d’un fort augment dels tipus de forma sobtada.
Però l’augment de les quotes de les hipoteques posa en perill l’economia de moltes famílies i també el creixement econòmic que en els últims anys ha manat al nostre país, també arreu de l’Estat, i en menys mesura als altres països de la zona euro. Molts economistes asseguren que ens trobem en un moment de gran incertesa, i és que el nivell dels tipus dels últims anys, que tant ha contribuït al creixement econòmic, sobretot a casa nostra, queda ja força lluny dels nivell actuals. Posteriors pujades dels tipus podrien començar a fer molt mal a les famílies i empreses catalanes, ja que el nivell d’endeutament d’aquestes és especialment elevat si ho comparem amb bona part dels altres països de la zona euro.