Zapatero ha complert la seva paraula. El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ha comparegut per difondre els càlculs de l'Institut d'Estudis Fiscals (IEF) sobre la balança fiscal de les comunitats autònomes amb l'Estat. Són les primeres balances que duen el segell oficial de la Moncloa, i que per tant, són assumides com a vàlides. Ja tenim els percentatges sobre la taula, i de sis maneres diferents per a tots els gustos i interessos. Quatre models segons l'enfocament de càrrega-benefici i dos segons el flux monetari, que és el mètode reclamat per Catalunya.  El ministeri d'Economia xifra el dèficit fiscal català de l'any 2005 entre el 6,38% i el 8,70% del PIB. Pel mètode del flux de benefici, que atribueix les despeses de l'Estat a tots els beneficiaris independentment d'on es realitzen, el dèficit català és d'entre el 6,38% i el 6,69% del PIB, segons les imputacions de l'IRPF i altres factors.
Pel mètode del flux monetari, que imputa la despesa només al territori on es realitza, el dèficit català és d'entre el 8,69 i el 8,70% del PIB. Les dades s'allunyen un punt percentual de les que va donar a conèixer la setmana passada el grup d'experts de la Generalitat. Segons aquell estudi, pel mètode del flux monetari el dèficit és del 9,8% del PIB el 2005 (16.735 milions) i del 9% entre 2002 i 2005 (13.832 milions), mentre que pel flux de benefici és del 7,4% del PIB el 2005 (12.629 milions) i del 6,6% entre 2002 i 2005 (10.206 milions). Amb les dades de 2005, les Illes Balears (14,20% de dèficit), Catalunya (8,70%) i el País Valencià (6,32%), seguides de Madrid (5,57%), encapçalen la llista del dèficit quan es calcula en funció del flux monetari, però si es fa amb la metodologia defensada per la Comunitat Madrid i per Solbes, el de càrrega-benefici, Madrid ocupa la primera posició en "solidaritat".

Sobre el paper, l'executiu de Zapatero ha fet un gest de transparència que de ben segur que rebaixarà tensions amb els seus companys catalans, i a la vegada suposa el reconeixement d'un dèficit fiscal considerable als Països Catalans. Però per a qui realment manega l'economia pública espanyola, el vicepresident Pedro Solbes, la publicació de les balances no és més que una molèstia per ajudar els soferts companys del PSC que tenen problemes amb els partits catalanes que històricament han reclamat les balances. Un simple exercici acadèmic que li garanteix que no es pugui donar un ús polític als resultats. El mateix secretari d'Estat d'Hisenda ha insistit que les xifres no es poden traslladar al debat sobre finançament autonòmic i que el resultat de les balances fiscals "constata que tenim un sistema fiscal que redistribueix els recursos". L'executiu espanyol ja ha demanat que "no hi hagi més debats demagògics". És a dir, que les balances ja es poden guardar en un calaix com a record?