L'executiu espanyol enceta avui els primers contactes amb els grups parlamentaris catalans per sondejar la disposició d'aquests a votar els comptes de l'Estat per al 2009. ICV i CiU enceten la ronda, i demà dimecres serà el torn d'ERC. Amb el PSC no cal parlar-hi, o almenys no estan convocats a cap reunió amb el ministre d'Economia, Pedro Solbes. Tant convergents com republicans i ecosocialistes tenen previst condicionar el seu vot afirmatiu a la vinculació dels pressupostos amb un nou model de finançament que satisfaci les necessitats de Catalunya, les quals encara no han estat determinades pel front comú català, que segueix debatent quin és el mínim exigible per no plantar-se a Madrid.
Al marge d'aquesta consideració bàsica, els partits posaran sobre la taula les seves principals demandes pel que fa a la despesa pública estatal per a l'any vinent. IU-ICV reclamarà a l'executiu espanyol que no retalli la despesa social i que destini més diners a la Llei de Dependència, mentre que CiU centrarà les seves exigències en què es presenti, amb els Pressupostos, una anàlisi realista de la situació econòmica i també un pla "anticrisi" que haurà de contemplar 17 accions contra la crisi. Des d'ERC s'insistirà en què els Pressupostos permetin l'endeutament per afrontar les necessitats socials, especialment en períodes de crisi com l'actual.
Però fent números, a Zapatero no li cal acceptar cap exigència catalana. Sap que té el vot pràcticament assegurat del PNB, que des de sempre ha aplicat una política que li ha funcionat perfectament. Separar política de diners. Els nacionalistes bascos donen el seu sí als pressupostos mani qui mani a Madrid, sempre que ningú no potinegi en els seus diners ni reclami més del compte. En aquest sentit, el PNB només insistirà en la qüestió de les transferències en polítiques actives d'ocupació i innovació, però no presentarà batalla per votar afirmativament.
Són 6 vots pràcticament garantits. I només en falten 2 perquè el PSOE assoleixi els 169 escons necessaris per passar el tràmit parlamentari sense ensurts. El BNG, Coalició Canària i fins i tot UPN, la marca del PP a Navarra, semblen molt disposats a l'acord. Així doncs, el paper que podia tenir CiU amb els seus diputats, que converteixen el partit català en l'únic que per sí sol -a banda del PP- podria donar la majoria a Zapatero, queda diluït completament.
El PSOE, per tant, no necessita els partits catalans, i el president espanyol ja ha deixat clar que no farà concessions en la negociació del finançament amb Catalunya a canvi dels seus vots. Caldrà veure fins a quin punt el front comú català es manté unit a Madrid, i si és capaç de no repetir episodis com la negociació de l'Estatut, que només van servir per debilitar encara més el text català.
