La setmana passada, el Parlament de Catalunya aprovava la llei de l’Agència Tributària de Catalunya, tal com estableix el nou Estatut, i resta a l’espera que abans del 9 d’agost de 2008 es creï un consorci mixt amb l’Estat espanyol que podrà desenvolupar les funcions que li siguin delegades per l’Estat. Tant Antoni Castells com Artur Mas es van plantejar el repte d’aconseguir que Madrid els deixi recaptar tots els impostos, és a dir, tenir una finestra única a Catalunya, tot i que el text estatutari aprovat per Zapatero d’això no en diu ni mitja paraula. I és veritat que un futur consorci podria recaptar tots els impostos que es paguen a Catalunya, però l’Estatut deixa clar que això dependrà de la voluntat de l’Estat. I l’Estat ja s’ha pronunciat clarament. El ministre Pedro Solbes ha assegurant que no té cap intenció de deixar que una comunitat autònoma, la que sigui, recapti tots els impostos al marge de l’Estat espanyol.
La nova Agència, si bé és un pas endavant, no representa una victòria per a la sobirania fiscal del país, ja que, com fins ara fa la Direcció General de Tributs, seguirà recaptant, gestionant, inspeccionant i liquidant exactament els mateixos impostos propis de Catalunya i els cedits totalment per l’Estat, com ara l’impost de successions i donacions o l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats. Això vol dir que aquesta Agència no tindrà noves atribucions. Tal com destaquen fonts de l’Observatori del Finançament de Catalunya, “els impostos realment importants, com són societats, IVA, IRPF i impostos especials, segueix corresponent a l’Administració Tributària de l’Estat”, de manera que el moment decisiu serà quan es formi el consorci o un ens equivalent, que “podria transformar-se l’Administració Tributària de Catalunya (art. 204.2 de l’Estatut).
El Departament d’Economia i Finances assegura que l’Agència recaptarà el 40% dels ingressos tributaris de la Generalitat, però no posa gaire interès a explicar que en el còmput global, aquest organisme només recaptarà el 15% del total d’impostos (sense incloure els locals), ja que entre els ingressos tributaris del Govern Català no s’hi inclouen ni el 67% del IRPF, ni el 65% de l’IVA, ni el 60% dels impostos especials ni tampoc el 100% de l’impost de societats, que estan en mans de l’Estat.
