Aquest cap de setmana passat, els màxims representants de les principals economies del món més l'Estat espanyol com a convidat de darrera hora, han discutit a Washington ben poca cosa. Perquè en realitat, no hi ha massa cosa a discutir sobre el sistema financer mundial. L'estatu quo econòmic és el que és, i difícilment els Estats Units i la UE s'avindran gustosament a cedir part de la poltrona a potències emergents com la Xina. I el repartiment de cadires en les institucions financeres mundials és un pas indispensable per començar a reformular el model capitalista.
Això, de moment, no és matèria de discussió ni ho serà en la propera cimera, que està prevista per l'abril del 2009. Però almenys, i ja és molt, les grans potències han coincidit en la necessitat d'introduir més supervisió i transparència en el sistema financer.
La crisi financera se superarà abans o després. Hi ha qui parla del 2010 i d'altres que allarguen el període de convalescència fins el 2015. Però en tot cas, la febrada passarà, i en cada territori afloraran altres problemes estructurals que el crack financer ha deixat en un segon pla ara.
En el cas de Catalunya -i encara més de l'Estat espanyol, quan superem la crisi actual haurem de començar a afrontar-ne una altra, la del model productiu. Tenim un dels nivells més baixos de productivitat de la UE, i això vol dir que les nostres empreses no són prou competitives. s cert que l'empresa catalana funciona bé, però el problema és que altres països funcionen molt més bé i avancen més ràpidament. "No n'hi ha prou a fer-ho bé, cal fer-ho molt bé per no quedar enrere en competitivitat en una economia globalitzada", adverteix Joan B. Casas, degà del Col·legi d'Economistes de Catalunya. Al seu parer, aviat "aflorarà la crisi del model productiu", i aleshores potser ja serà tard per aplicar un canvi basat en l'oferta de productes o serveis d'alt valor afegit.
El degà dels economistes considera que cal posar-se a treballar amb urgència en aquest canvi de model per no perdre definitivament el tren. Però Joan B. Casas deixa clar que la productivitat no se soluciona estant més hores a la feina: "necessitem més qualitat en el capital humà, més organització, més recerca i innovació i més infraestructures competitives. I també ens cal gent emprenedora, una característica que s'està perdent".
L'economia catalana i espanyola han viscut un cicle de creixement que ha durat catorze anys, i l'èxit de grans sectors com la construcció, el turisme i el consum han amagat aquest problema de fons.
