Darrerament, alguns dirigents polítics espanyols amb despatx a la Moncloa han posat de moda una actualització del concepte de cafè per a tothom de la Transició, el cooperativisme en matèria financera, que vol dir aproximadament que els territoris que fins ara han aportat molt a la caixa espanyola i han rebut poc, segueixin fent-ho igual, però en comptes de sentir-se uns calçasses, se sentin orgullosos de participar de la solidaritat progre que retratava tan bé un gag del programa Polònia. En aquest, un conseller d'Economia andalús es presentava a la reunió que tenien Castells, Montilla i Zapatero per negociar el finançament, esparracat, cansat de tant caminar perquè Andalusia no podia permetre's un cotxe oficial, i amb un fill famèlic.
El conseller andalús animava Zapatero a ajudar els catalans: "dóna'ls el que demanen, que ja ens han ajudat prou tots aquests anys", mentre el seu fill insisteix que té molta gana. El conseller pare li diu que no passi pena, que ja trobaran algun tros de pa. Davant d'això, Montilla i Castells no gosen seguir la negociació, se senten culpables perquè els andalusos no tenen ni per menjar. S'acaba la negociació i marxen cap a casa. El gag acaba amb Zapatero i el conseller andalús rient i felicitant-se per la bona actuació. Això passa en l'univers Polònia, però potser és una versió moderna de les reunions que es van produir quan es va repartir el cafè per a tothom, o una exageració de les negociacions que van tenir lloc a Madrid per retallar l'Estatut que havia aprovat sobiranament el Parlament de Catalunya el 2005 i després els ciutadans en referèndum.
Sigui com sigui, l'executiu espanyol assegura que "està fent tot el possible" per negociar un nou finançament, que es decidirà entre totes les comunitats autònomes en el Consell de Política Fiscal i Financera. La primera d'aquestes reunions té lloc avui dimarts, i avui mateix el Govern i els representants autonòmics comencen a debatre sobre el nou model de finançament de les comunitats, en plural. Però la reunió té un extens ordre del dia, i com han confirmat fonts del ministeri d'Economia, el principal assumpte és fixar l'objectiu d'estabilitat per al període 2009-2011. No es parlarà de detalls, sinó de calendaris, de full de ruta.
I dimecres que ve, 28 de maig, tindrà lloc la reunió de la Comissió Mixta Estat-Generalitat d'Assumptes Econòmics i Fiscals. Aquesta trobada, segons el secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, "no és el lloc adequat per debatre sobre finançament i sí per engegar grups de treball i procediments per seguir parlant sobre l'assumpte". Resumint, fum i poca concreció. La idea bàsica de Moncloa per al finançament de les comunitats autònomes passa per la cessió de més trams dels impostos, buscar que el sistema sigui més flexible i adaptat als canvis que puguin produir-se en les autonomies, mantenir els mecanismes d'anivellament i la lleialtat institucional i assegurar que no hi hagi una minva dels ingressos si se suprimeix algun impost.
Per la seva banda, la Generalitat planteja per al nou sistema de finançament autonòmic anivellar parcialment la solidaritat amb la resta de comunitats, de manera que es compensarien el 100% dels serveis de sanitat, educació i serveis socials bàsics, que representen entre el 65% i el 75% dels recursos autonòmics, i la resta quedaria sense anivellar. La Generalitat es basa en l'Estatut, que conté una proposta de característiques federals, homologable als models de finançament que hi ha en països com el Canadà o Alemanya. Se sustenta en els principis de responsabilitat fiscal, autonomia i solidaritat, fa que els ingressos dels governs autonòmics procedeixin fonamentalment dels ingressos tributaris i no de les subvencions, i instrumenta mecanismes d'anivellament potents.
Caldrà veure què té de federalista el nou model que sorgeixi i fins a quin punt l'executiu espanyol se'n recorda del leiv motif de "l'Espanya federal" que el 2004 va repetir per activa i per passiva Zapatero durant la campanya electoral.
