Els pressupostos generals de l'Estat per l'any 2007 al descobert les intencions de Zapatero pel que fa a aliances de futur. Els mateixos pactes entre partits tindran moltes lectures degut a la proximitat de cites electorals: nacionals, municipals i a les Corts espanyoles. Per tant, la negociació d’aquests pressupostos estarà plena de pressions. Els primers contactes entre Castells i Solbes, que tenen lloc actualment, haurien de permetre un acord que garantís els compromisos del govern espanyol respecte a la quantitat invertida en infrastructures a Catalunya (d’acord amb l’Estatut) sense obscurantismes. Montilla ja ha sentenciat que és impossible calcular la quantitat corresponent a aquest 18,8% de les inversions compromesa a Catalunya, quan si que és possible fer una estimació dels diners que representen i seria convenient citar-los per evitar preses de pèl tant monumentals com l’intent permanent d’amagar les balances fiscals dels diferents territoris i nacions de l’Estat espanyol. Esperem, doncs, que ministre i conseller siguin sensats i que no hagin de ser CiU i ERC els que –com quasi sempre, sovint amb poc encert- s’hagin d’ocupar més que ningú d’aquests temes. Posteriorment, tant ERC com CiU haurien d’utilitzar degudament la oportunitat que tenen de pressionar. Degudament vol dir conjuntament. Sinó hi haurà una lluita estúpida per a veure qui és capaç d’establir més pactes amb el PSOE i això comporta una competició que tendeix a rebaixar plantejaments. Quan Puigcercós convida a Duran i Lleida a posar com a condició el traspàs de l’aeroport i aquest últim respon que aquestes coses no es pacten a l’hora de negociar uns pressupostos, vol dir que hi ha qui prefereix assegurar medalles enlloc de millores competencials. En tota negociació de pressupostos hi han entrat elements purament competencials.

O és que no s’ha donat suport a uns pressupostos a canvi de traspassar competències de la policia “nacional” als mossos d’esquadra? El traspàs de l’aeroport és necessari, afinar al màxim les inversions estatals que ens pertoquen és de màxima importància. Un estudi recent de Caixa Catalunya explica que l’economia catalana està patint més que ningú una pèrdua de llocs de treball industrial provocada pel fenomen de la deslocalitzacio (del 6,3% en el període 2000-2005). Això es deu a diverses raons (nivell de salaris, reduïda inversió en I+D, etc.), però també s’explica per la falta d’inversions en carreteres, en aeroports i ports, en formació etc. El pes de treballadors dedicats a la indústria ha baixat en totes les províncies catalanes. Necessitem més inversions en infrastructures o perdrem definitivament en poc temps la condició de motor.