L’expresident Pujol manifestava, fa poques setmanes, la importància de la mobilització de la societat civil en favor dels drets del país. Concretament valorava molt positivament el paper d’una part de l’empresariat català pel fet de sortir d’un llarg silenci i defensar davant del govern espanyol les infraestructures que necessita Catalunya. És cert que comença ha haver-hi una major mobilització dels sector empresarial en favor, no només del catalanisme econòmic, sinó també del polític i cultural. Però aquest cert despertar encara resta lluny de la presa de posició d’altres empresaris pertanyents a altres nacions sense estat europees, que no es mosseguen la llengua a l’hora de dir públicament el que sovint manifesten en privat. Un bon exemple d’això són les declaracions de Sir George Mathewson, expresident del cinquè major banc del món, el Bank of Scotland. Matehewson ha declarat que donarà suport el SNP (Partit nacional escocès), hi ha denunciat que es diuen moltes tonteries per atemorir la societat escocesa davant d’una possible independència: que si Escòcia és un país massa petit –és més gran que Holanda o Dinamarca-, que es perdrien clients –cosa absolutament irracional ja que el client escull el producte i no de quin país és l’empresari que el fabrica-, que si es perdrien inversions estrangeres- des de la proximitat sempre es gasten millor els diners, així que hem de pensar que a Escòcia es construirien les infraestructures més necessàries i que, per tant, aconseguirien més i millors inversions-, que si això comportaria un fort enfrontament em Anglaterra –no hauria de ser així si som demòcrates convençuts-. En definitiva és ben clar que difícilment es pot afirmar que la independència d’Escòcia és econòmicament inviable i la veu més prestigiosa del món empresarial escocès així ho manifesta. També és evident que aquest arguments valen per el nostre país, i més si tenim en compte la càrrega que suposa el ja etern dèficit fiscal.