L’elevat preu de l’habitatge és, sens dubte, una de les principals preocupacions al nostre país. Els nostres polítics tenen l’obligació d'intentar posar-hi remei, i és evident que l’acceleració de la construcció d’habitatge protegit no pot ser l'única mesura. És segur que l’actitud especulativa d’uns quants desafavoreix el manteniment dels preus de l’habitatge, però cal ser molt seriosos i acurats a l'hora de ventilar a mitges possibles iniciatives, ja que, de moment, no s’està deixant prou clar en què es basarà el Govern per qualificar algú d’especulador, cosa que està aixecant fortes preocupacions. 
 . Hi ha molta gent que disposa d’immobles buits perquè han de treballar fora del país per un temps i no volen que el seu pis sigui desgastat per uns llogaters més protegits per la llei que els mateixos propietaris. Com aquest n’hi ha uns quants exemples, així que primer s’hauria de buscar la fórmula per ser al màxim de rigorosos en qualificar algú d’especulador. Les últimes declaracions del govern de la Generalitat tornen a parlar de sancions, quan encara no s’ha trobat la manera de reconèixer aquells que es podrien sancionar (queda clar que el control del consum d’aigua o llum no poden ser les úniques variables). S’està, doncs, generant una polèmica important al deixar per a la lletra petita allò que hauria ser ben clar d’entrada.
D'altra banda, l’Eurostat ha publicat aquesta setmana les xifres sobre el transport aeri a la Unió Europea durant el 2005. L’aeroport del Prat se situa a la novena posició en nombre de passatgers sobre el total d’aeroports de la Unió, i això suposa un increment del 10,9% respecte el 2004. El Prat esdevé així  l’aeroport més dinàmic en creixement dels 25 primers. Això reflecteix el bon moment del sector turístic català. Pel que fa a vols de passatgers amb destí o procedència de fora de la UE, però, ocupa la dinovena posició.
En quant a trànsit de mercaderies, l’aeroport de Barcelona no apareix entre els 20 primers. Que la ciutat tingui port resta trànsit aeri en càrrega, però el fet de disposar de pocs vols extracomunitaris ens situa en una situació de desavantatge. Les empreses perden temps i diners en enviar mercaderies fora de la Unió si abans han de fer escala a Madrid o a una altra capital europea. De tots els pols industrials d’Europa, el de Barcelona és l'únic aeroport que no surt al rànquing dels 20 primers en càrrega, i evidentment, no és l'única zona fortament industrialitzada que té port. Queda clar que això perjudica greument el moviment de les nostres mercaderies i, en efecte, va en contra dels interessos de les nostres empreses, de la nostra economia, ja que dóna més arguments a possibles deslocalitzacions industrials.