L'oncle José Luís ens donarà els 400 euros que ens va prometre en campanya electoral, aquella que sembla que es va celebrar abans que l'Estat espanyol se submergís en una crisi econòmica, recessió o reajustament, com li haguem de dir segons si som de dretes, de centre o d'esquerres, però que en realitat no fa ni tres mesos. Ara bé, els contribuents que rebem aquest import, fragmentat en 200 euros a la nòmina del mes de juny i 33 els propers sis mesos, ens hem de sentir culpables d'usura, perquè si Zapatero compleix la promesa, no en quedaran ni cinc, per fer altres coses. Així ho ha confirmat la vicepresidenta Fernández de la Vega. I potser per això alguns malalts que s'acullen a la llei de dependència es troben amb una ajuda de 0,99 euros.
Potser quan el PSOE va fer el llistat de promeses per al 9 de març no calculava que l'economia internacional visqués en un Dragon Khan perquè que la crisi de les hipoteques escombraria dels Estats Units ha creuat l'oceà, ni tampoc que els votants i no votants serien tan exigents. De fet, la victòria de ZP s'ha associat, pel que fa a la nostra butxaca, a aquests 400 euros i poca cosa més.
Sigui com sigui, aquests diners arriben en un moment idoni per a la Moncloa i pèssim per als interessos de Catalunya. Quan s'ha de negociar el finançament per a totes les comunitats autònomes i Catalunya encara confia a tenir tancat un bon acord abans del 9 d'agost, tal com exigeix la llei orgànica anomenada Estatut, l'Estat pot adduir falta de diners per satisfer les necessitats de tothom, perquè entre d'altres coses, se'ls gasta tots en donar un pessic a cada ciutadà. Aquest veurà la seva nòmina engreixada el juny amb 200 euros, que per a un mileurista o algú amb el salari mínim, és un regal caigut del cel. El ciutadà, segons els càlculs del ministeri d'Economia, se sentirà feliç de tenir més diners. Aleshores consumirà més i pagarà un IVA, estimulant el creixement econòmic espanyol ja que les empreses que li han venut un producte o servei tindran més ingressos, i en conseqüència, pagaran a la caixa de l'Estat un Impost de Societats més elevats. I així tots contents i enganyats.
Zapatero potser s'escudarà en els 400 euros per tancar l'aixeta. Però a Catalunya, més que els 400 euros per cada contribuent, li convenen altres ajudes que, de no entrar en aquesta negociació, faran molt difícil la sortida endavant d'un país que per primera vegada en molts anys registra un creixement inferior a la mitjana espanyola. Carreteres, trens, aeroports, sanitat, ensenyament i un llarg etcètera de preocupacions poden quedar penjades si l'executiu espanyol segueix jugant al cafè per a tothom amanit amb una política tradicionalment de dretes, la política dels xecs socials.
Aquesta setmana hi ha la primera reunió bilateral Estat-Generalitat. Veurem quin cafè s'hi serveix i si els representants catalans el prenen de bon grat o reclamen la mida de tassa que pertoca al nostre país.
