El creixement econòmic registrat a Catalunya ha estat lleugerament inferior a l'obtingut en d'altres territoris de l'Estat. A més, des de la meitat dels anys seixanta fins a l'any 2000, la dotació catalana d'infraestructures ha crescut 11 punts per sota de mitjana. Les dades les ofereix el llibre Economia catalana: reptes de futur, editat pel departament d'Economia i Finances i el BBVA, amb l'aportació d'experts reconeguts del país en l'àmbit econòmic i social. El document posa de relleu algunes mancances i necessitats de l'economia catalana, advertint que "si bé el procés de convergència en renda per càpita ha propiciat que els territoris amb rendes més baixes creixin a un ritme superior, l'existència d'alguns colls d'ampolla, fruit de la mancança o la poca rendibilitat d'algunes inversions, fonamentalment en infraestructures, ha condicionat el desenvolupament econòmic català amb relació al conjunt de l'Estat".
Les conclusions de l'informe són clares, cal augmentar la dotació d'infraestructures, però també millorar-ne la gestió, si l'objectiu és millorar la competitivitat i l'eficiència de l'economia catalana. Tot i que els canvis que s'han produït els darrers anys en l'estructura productiva del país estan relacionats amb els petits avenços de la productivitat obtinguts, "hi ha elements de fons que poden condicionar la sostenibilitat del creixement en el futur", adverteix l'informe. Val la pena destacar el fet que les empreses presenten un bon nivell de rendibilitat, però caldria incentivar les empreses perquè inverteixin més en innovació. A banda, el document considera que "cal ajustar el grau de formació a la demanda laboral i potenciar les matèries de ciències experimentals i tecnologia en els nivells anteriors a l'ensenyament universitari", i que "l'eix de totes les polítiques econòmiques ha de ser la millora de la productivitat".
L'escenari actual de l'economia catalana descrit pel llibre descriu transformacions importants com l'increment de població estrangera i el creixement de sòl edificat i l'augment del cens d'habitatges, resultat d'un fort creixement de la construcció. Aquestes transformacions han anat acompanyades d'un creixement econòmic molt important, que ha permès integrar en el món laboral bona part del flux immigratori i reduir significativament la taxa d'atur. En aquest nou context, els autors de l'estudi apunten que les actuacions en matèria de R+D+i, la formació de nivell intermedi o l'ajust entre l'oferta d'estudis superiors i la demanda laboral seran indispensables per afrontar el repte de la competitivitat amb garanties.
