La Generalitat de Catalunya, a través del departament d'Economia i Finances, inicia la creació del Fons Europeu per a la Mediterrània. Es tracta d'un fons de capital risc que té per objectiu promoure projectes empresarials als països del sud de la Mediterrània, amb especial atenció al Magreb: Marroc, Tunísia i Algèria. El projecte compta La Generalitat de Catalunya, a través del departament d'Economia i Finances, inicia la creació del Fons Europeu per a la Mediterrània. Es tracta d'un fons de capital risc que té per objectiu promoure projectes empresarials als països del sud de la Mediterrània, amb especial atenció al Magreb: Marroc, Tunísia i Algèria. El projecte compta amb 30 milions d'euros aportats, a parts iguals, l'Insitut Català de Finances (ICF) i l’espanyol Institut de Crèdit Oficial (ICO), a l’espera que inversors privats hi posin més diners. El Fons pretén ser un instrument de captació de la inversió privada cap al nord d'Àfrica. La seva missió fonamental és proporcionar el finançament necessari perquè empreses europees i del Magreb desenvolupin projectes a la costa sud del Mediterrani. Es prestarà una especial atenció a les iniciatives provinents de l'Euroregió. Amb l’aparició del fenomen de la globalització, l’economista Kenichi Ohmae, en la seva obra El desplegament de les economies regionals (Ed. Deusto, Bilbao, 1996), explica que l’estat tradicional ja no és l’agent més eficient a l’hora de definir polítiques econòmiques. Per una banda, manifesta que haurien de ser els ens supraestatals (UE) els encarregats d’aglutinar alguns centres de decisió econòmica. Per l’altra, apunta que les àrees geogràfiques desenvolupades a partir d’un centre econòmic regional amb una població que oscilla entre el 5 i el 20 milions d’habitants, dotades de bones infraestructures, xarxes de comunicacions, universitats i centres d’investigació, teixit empresarial, etcètera, i cohesionades a través de la història i de la cultura (Països Catalans), haurien de disposar dels recursos (finançament) i de molta més sobirania per tal de poder organitzar-se i prendre determinacions. D’aquesta manera es convertirien en regions econòmicament òptimes en el marc de la globalització. El Magreb és una de les àrees que, per la potencialitat econòmica i per la seva proximitat geogràfica, representa un assentament estratègic perquè els catalans hi facin negocis. Aquesta iniciativa catalana reforça una àrea estratègica que pot fer de contrapès a la tendència a centrar el poder econòmic en els països del nord d’Europa.