Sovint, els sectors contraris al dret d'autodeterminació de Catalunya recorren a l'argument econòmic per tirar per terra les possibilitats del país de sobreviure al marge de l'Estat espanyol, donant per fet que Catalunya creix gràcies al mercat interior, és a dir, l'estatal. Però ja fa anys que les dades de la balança comercial, i l'aportació catalana a la caixa espanyola, desmenteixen aquesta suposada dependència, que en realitat, és inversa. L'economia catalana és adulta, i ho és perquè pren com a referent la Unió Europea. Les darreres dades macroeconòmiques mostren una transformació radical des del 1986, any en què l'Estat espanyol va ingressar a la UE. Aleshores, el PIB per càpita de Catalunya representava un 84,7% de la mitjana de la UE dels quinze. El 2004, aquest percentatge s'havia enfilat fins al 106,4%. Les exportacions europees han crescut un 12,2% de mitjana anual durant el període 1988-2005.
Aquest retrat queda recollit en el darrer número de la revista Nota d'Economia, que edita el departament d'Economia i Finances. El document, elaborat pels millors experts del país en cada matèria tractada, exposa que amb l'entrada a la UE, "l'estructura productiva de l'economia catalana s'ha terciaritzat, emulant progressivament la distribució sectorial dels països europeus, la qual cosa ha reduït el risc d'experimentar xocs específics". El sector serveis ha passat de representar un 52,3% del PIB el 1986 a un 65,9% el 2005. Al seu torn, la indústria ha perdut pes, passant de representar un 39,2% el 1986 a un 22,7% fa dos anys. No obstant, el pes del sector secundari a Catalunya encara és superior al de la mitjana europea.
El dinamisme econòmic derivat dels canvis estructurals que ha registrat el model productiu català des de l'entrada a la UE també s'han traslladat al mercat de treball. Així, Catalunya ha passat de registrar taxes d'atur superiors al 20% el 1986 a situar aquests mateixos indicadors per sota del 8% el 2006. Des del 1995, any en què s'inicia una etapa sostinguda de bonança econòmica, Catalunya ha creat 1,23 milions de llocs de treball, un 5,7% de l'augment de la població ocupada registrat per la UE-15 durant aquest període. Aquestes xifres fan que "Catalunya compleixi els objectius de l'Agenda de Lisboa en matèria d'ocupació fixats per al 2010", segons recull la revista Nota d'Economia.
Aquest document també destaca que del 1993 al 2006, quan els efectes immediats de la incorporació a la UE ja havien desaparegut i havien emergit en el panorama mundial noves zones d'atracció d'inversió com els països de l'est o els mercats asiàtics, "Catalunya ha continuat atraient capital estranger amb un creixement del 10,3% anual, i al mateix temps, les empreses catalanes han aprofitat el nou marc de relació amb els països de l'entorn per intensificar el seu procés d'internacionalització". Les xifres no enganyen, i l'economia catalana s'escriu amb E, no d'Espanya, sinó d'Europa.
